Carta a Josep

Molt bones Josep, ¿Que tal? ¿Com va?.

Espero que et vagi tot molt bé. Fa molt de temps que no parlo amb tu, ja no recordo des de quan, de fet fa anys i panys que no ens veiem.

Bé l’altre dia vaig pensar amb tu, va ser molt curiós perquè amb el meu “quefer” diari normalment ni penso (sóc com un autòmat), però em vas venir a la memòria. Vaig recordar temps passats i totes les coses que fèiem junts. Vaig estar parlant amb els meus i de seguda em varen dir que m’havia de posar en contacte amb tu.. En un principi no vaig saber que fer, però em van dir que allò era una senyal i com a tal havia de fer alguna cosa. Tu ja saps que no i crec gaire en aquestes coses, però no estaria malament el fet de fer quelcom que sortís de la rutina, i que millor excusa que parlant amb un bon amic (i quelcom més).

Em vaig posar a buscar-te i vaig trobar una adreça. Així que em vaig decidir (qui ho diria amb la poca decisió que sempre he tingut) i t’escric aquesta carta. De fet te l’escric perquè dintre de poc em responguis (ja que m’ha costat, no em fallis, ok!!).

A mi les coses molt bé, rutines diàries, treball, casa i d’altres coses que ja t’explicaré si ens decidim a veure’ns.

Em fa una mica de por saber que ha estat de tu, que sàpigues de mi, etc. Però més por en fa el fet de retrobar-nos, de recordar vells temps, del que va passar, del que podia haver passat, i encara pitjor, del que pot passar.

De totes maneres m’estimo més que m’escriguis i m’expliquis la teva vida i desprès ja decidirem el que fem. Tinc una mena de formigueig a l’estómac, des del moment que vaig agafar el bolígraf i el paper i vaig començar a escriure’t.

Tot esperant les teves notícies.

J.

PEP