L’amor

Mocedades deien:
“Y los muchacho del barrio la llamaban loca,
y unos hombres vestidos de blanco le dijeron ven,
y ella gritó:
no señor, ya lo ven, yo no estoy loca,
estuve loca ayer, pero fue por amor”.
Que passa? No es bonic estar boig per amor? Que és el que no faries tu per amor? No faries bestieses per amor? Es clar que si, però, que diran? Hi ha alguna cosa més bonica que el sentiment d’estimar i ser estimat?

Arribat a aquest punt tan se val, estima si us plau, se’ns acaba el temps, i n’hi han moments els quals no els has de deixar perdre. Perquè és un sentiment que omple. La sequera no està als pantans, està dins d’un mateix, podem esperar a que plogui indefinidament, però si pots omplir el teu cos de l’aigua de l’amor i calmar la teva set, FES-HO. Ves a buscar l’aigua a un altre riu, si veus que el que tens està sec. SI !!! he dit buscar, la frase “tot arribarà” està molt bé, però a vegades has d’obrir la porta i deixar entrar els sentiments, quan els tens no cal buscar-los, potser arriben de nous, però quan saps que hi son i als has viscut, costa no tenir-los. Tot arribarà (pos vale).

ESTÀ DEDICAT A TU QUE M’HAS OBERT ELS ULLS, A VEGADES PARLANT, A VEGADES SENSE DIR RES. TROBARÀS, SEGUR !!!!, PERO SI HAS DE TIRAR LA CANYA, NO ET TALLIS, SEGUR QUE PESCARÀS UN PEIX AMB EL COR MOLT GROS.

NO POSSIS MÉS BARRERES!!!

SI US PLAU FES UNA BOGERIA, FES-HO. T'HO DIC CRIDANT.
PEP