Temps era temps

Encara tinc la teva mirada tendre gravada dins del meu cap.

Recordes aquella mirada? Aquella dins de la qual era capaç de veure el teu interior. Aquests ulls de mirada clara i transparent. Em miraves i un tremolor recorria tot el meu cos. Recordo que quan els teus ulls es clavaven dins dels meus, el temps deixava de ser temps, tot parava, no existia res més. Tu senties el mateix, jo ho notava, però...
He tornat a sentir el mateix, i tu també, no ho pots negar. Però seguirà el silenci. I en silenci tindrem aquests moments, els moments teus i meus. I passarà el temps i seguirà sent pur, sense contaminar, sense prostituir. Nomes ho saps tu i jo. I tu no m’ho diràs, perquè? I jo, no t’ho diré, ja saps perquè. El primer petò no es dona amb la boca, sino amb els ulls.
Temps era temps,
quan el temps no passava.

Hores i hores xerrant,
no existia el temps.

Paraules i sentiments purs,
el temps s’aturava.

Jo un àngel,
per a tu, tota la vida.
Tu un raig de llum
que il·lumina el meu camí.

Si parles amb el cor,
vindràs amb mi.
Si penses amb el cap,
t’allunyes,

Deixa que l’ocell descansi sobre l’arbre,
recordes?
Deixa que la llum blanca vingui cap a mi.

Obre els braços
i l’àngel t’abraçarà.
K DE KOR,
EL MEU EL TENS ATRAPAT.
LLUNA PLENA,
LLUNA NOVA.
ES PER A TU.

Es fàcil, oi?
PEP