I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dimecres, 18 d’agost del 2010
cierra la puerta del pasado
Es la ley de la vida que cuando se nos cierra una puerta, se nos abre otra. Lo malo es que con frecuencia miramos con demasiado ahínco hacia el pasado y añoramos la puerta cerrada con tanto afán, que no vemos la que se nos acaba de abrir.
Si Eva, gràcies. És una frase de Albert Schweitzer, i està com a referència en un llibre que estic llegint que es titula "toma un café contigo mismo" de Walter Dresel.
El café? Ja ho saps, que vols per 30 cèntims!!! Últimament seriòs? No se...Sóc un "tiu" seriós en esència, jajajaja. Intenta no passar-me cap trucada i cambiaré la cara...jejeje
Cert Pep!, tendim a aferrar-nos a les portes que es tanquen i no ens adonem que se'n obren d'altres i es que tancar etapes suposa un esforç, però segur que paga la pena i t'espern moltes portes obertes!. Una abraçada
Audrey...les portes estan tancades i ben tancades. Ara falta veure les obertes...paciència, paciència, se que estan per poder entrar, si no es tanquen abans.
estàs be???
ResponEliminaSi Eva, gràcies. És una frase de Albert Schweitzer, i està com a referència en un llibre que estic llegint que es titula "toma un café contigo mismo" de Walter Dresel.
ResponEliminay el café está rico??? jajaja!!! ultimament estàs molt serio ... et vull veure amb bona cara!!!
ResponEliminaEl café? Ja ho saps, que vols per 30 cèntims!!!
ResponEliminaÚltimament seriòs? No se...Sóc un "tiu" seriós en esència, jajajaja.
Intenta no passar-me cap trucada i cambiaré la cara...jejeje
Cert Pep!, tendim a aferrar-nos a les portes que es tanquen i no ens adonem que se'n obren d'altres i es que tancar etapes suposa un esforç, però segur que paga la pena i t'espern moltes portes obertes!.
ResponEliminaUna abraçada
Audrey...les portes estan tancades i ben tancades. Ara falta veure les obertes...paciència, paciència, se que estan per poder entrar, si no es tanquen abans.
ResponElimina