I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
No és fàcil Audrey, no és fàcil, però ho hem de intentar. Som responsables dels nostres actes. Sigui el que sigui el que donem, ens torna a nosaltres mateixos. Una abraçada i...gràcies per tornar.
Som responsables de les nostres actituds, som el que pensem...Però l'equilibri, la saviesa que es desprèn d'aquest video, no és fàcil d'assolir...
ResponEliminaNo és fàcil Audrey, no és fàcil, però ho hem de intentar. Som responsables dels nostres actes. Sigui el que sigui el que donem, ens torna a nosaltres mateixos.
ResponEliminaUna abraçada i...gràcies per tornar.