Estic xopat de suor. Són les sis del matí i no se ni el que estava somiant. He incorporat tot el meu cos des de la posició plana, ha assegut sobre del llit, en un moviment brusc que demà la meva única abdominal es ressentirà, segur.
Estic esbufegant, cansat, amb palpitacions ràpides del meu cor, suat...
Alguna cosa ha tingut que recuperar el meu subconscient i portar-ho directament a la part més conscient del meu cervell.
Però què? Què ha passat?
Intento fer un esforç de memòria. Tanco els ulls i els estrenyo, com si aquesta acció fos suficient com per recordar les hores que he passat al meu llit "inconscient". L’únic que aconsegueixo és que, a més del cap, ara em facin mal els ulls de tant estrenyi’ls.
Potser que els obri, és un esforç en va, el somni no tornarà.
És totalment fosc, només veig la tènue llumeta vermella dels números del despertador. Duc la meva ma esquerra a l’altre costat del llit, palpant. Sembla que no aconsegueixo trobar el que busco...encara em poso més nerviós.
Encenc el llum!!!!
D’acord, ara ho se i, aquest cop no sento la veu que em diu:
- Tranquil estimat, m’he aixecat a beure aigua.
La soledat té múltiples formes, com la del dimoni, aquesta n’és una d’elles.
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada