I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dimecres, 27 de juliol del 2011
Inspiració un altre cop
Potser tenies raó amb lo de l'inspiració.
Et ve en moments molt dolents.
Encara que, també en moments molt dolços...
Estic inspirat, per dolç o per amarg?
El que he escrit ho deixaré anar en un altre moment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada