I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
divendres, 22 de juliol del 2011
Llunàtic
I què puc fer? Sóc de Vilanova i, ja se sap que passa amb els de Vilanova, oi? Què som uns llunàtics!!!
Jo, dic que estic llunatic, quan no se justificar al que sento...i com responc devant d' algunes situacions. I tú?
ResponEliminaJo dic que estic llunàtic perquè sóc de Vilanova...
ResponEliminaI tots els de la vila som una mica de llunàtics...
Has provat les llunes de Vilanova?
Gràcies per passejar-te per aquest raconet virtual
PEP