El somni empresonat

En un país molt llunyà, ple de somnis i de lliures desitjos, anomenat Cervell, convivien dos pobles: Els Conscients i els subconscients.

Els conscients treballaven de conductors i guardians. Tenien cura del raonament i del pensament, i vigilaven la porta d’entrada i sortida dels somnis on també residien els Subconscients, els seus veïns més propers.

Els dos pobles, des de feia ja algunes generacions, no aconseguien viure en harmonia, degut a les contínues picabaralles pel rigorós control establert a la frontera entre totes dues viles. Aquells desitjos i somnis lliures, dels quals havien gaudit des dels principis del la seva existència, ara s’havien convertit en reprimits, per algunes pors que s’havien quedat a viure en aquells indrets.

Un bon dia, els Conscients van decidir posar fil a l’agulla per resoldre la pugna. Amb dignes paraules, van convidar els seus veïns i van crear un espai de negociació al Parlament dels Somnis. Discutiren hores i hores. Parlaren durant dies. Consensuaren durant setmanes.

És clar, que una disputa de tal transcendència requeria d’unes sàvies i llargues reflexions...

Finalment, van trobar la solució: Els dos governadors van acordar cercar uns valors, dels quals havien sentit parlar, fins ara desconeguts per ells, per resoldre el conflicte.

Però com trobarien algú que els indiqués on trobar aquells valors que els ajudessin a portar la pau i prosperitat al seu meravellós país anomenat Cervell?

Haurien de saber escollir bé per encertar...

Van contactar amb els millors estesos en la matèria. Aquells savis els van conduir a la recerca d’uns intangibles però perceptibles i meravellosos valors. El viatge va resultar hostil i dur, però finalment, els van obtenir. Aleshores, ambdós pobles van decidir estendre’ls arreu del país:

Eren la il·lusió, l’acceptació, la tendresa, la sensibilitat, el desig, l’emoció, la llibertat, la vida plena, l’amor...

Tots els habitants dels dos pobles van trobar la felicitat per caminar sense lligams.

Mai més, segur, aquells pobles tancarien els seus somnis amb fronteres, perquè ja sentien la plena llibertat que dóna l’amor arreu.

Felices nits per al meu somiador lliure...

Rosa

M'han fet un regal molt especial, com especial és la persona que me l'ha fet: 

Un conte. Algú us ha regalat mai un conte? A mi si...

Una persona especial, com especial és el regal que m'ha fet.

PEP