I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dilluns, 6 de febrer del 2012
Cirque du soleil
Res a dir... S'ha de veure... Només gaudir d'un gran espectacle...
Davant del Cirque du Soleil, les paraules sobren... Quina sort poder disfrutar-lo! Si jo visqués a Bcn, seria una indigent, perquè em deixaria tot el sou per aquests teatres i espectacles!
Davant del Cirque du Soleil, les paraules sobren... Quina sort poder disfrutar-lo!
ResponEliminaSi jo visqués a Bcn, seria una indigent, perquè em deixaria tot el sou per aquests teatres i espectacles!
Segur que on vius gaudeixes d'altres coses...
ResponEliminaUna abraçada
Josep