dimecres, 18 de gener del 2012
Potser
Potser
si tot anés al revés
si el món ja no girés
i la lluna il.luminés el que va ser
Potser
llençant-me sense por a res
obriria les ferides al pas del temps
prolongant aquest turment
Potser
dibuixant sense paper
sembla que sigui l'aigua la que asseca
quan plou al teu parer
Potser
patir ja no val per res
si el temps deixa un segell en el intent
és el meu cos un sol fragment?
Deixar de pensar i de rumiar
la vida és la vida i no canviarà
deixo de plorar i començo a lluitar
El que podria ser ja no ho serà pas
les agulles giren sense preguntar
i el rellotge accepta el pas, ressignat
El que podria ser ja no ho serà pas
segueixo el camí i trobo la veritat
i el rumb m'encomana ganes de provar
I de somiar
i de somiar…
Hores i hores esperant-te
tota la vida buscant-te
i ja et sento aprop
Hores i hores esperant-te
tota la vida buscant-te
i ja et sento aprop
Potser
PEP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uauuuuu! Quina cançó més bonica! No l'havia sentit mai. Me la deixes? Ara li enviaré a la meva filla, serà un bonic regal de divendres...
ResponEliminaQue tinguis molt bon cap de setmana i moltes gràcies per la descoberta!
I tant que te la deixo, també ha estat tot una descoberta per a mi...
ResponEliminaUna abraçada
PEP
Quina lletra més plena de vida, m'agrada!. Cantada amb molt sentimet i al so del piano, encara la fa més bonica!.
ResponEliminaGràcies per compartir-la, no la coneixia.
Petonets i bon cap de setmana!.
Gràcies a tu Audrey per passar-te per aquest raconet virtual, espai per compartir lliurement amb total humilitat i sinceritat...
ResponEliminaPetonets
Josep