I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
dilluns, 11 de desembre del 2017
Decisions
Avui sóc producte del que ahir vaig decidir,
les meves accions, paraules, decisions d'ahir...
avui recullo els fruits,
m'agradi o no.
No tinc prou perspectiva avui, sóc incapaç de mirar enrere y veure en quin moment vaig agafar el camí on sóc ara.
Perquè vaig agafar esquerre enlloc de dreta?
O simplement,
perquè vaig agafar el camí del mig?
I la ràbia m'envaeix...
i la impotència...
i el no entendre...
i a final...la soledat.
La soledat de veure't sol davant la impotència, la ràbia, el no entendre
Pero haig de ser responsable,
de la decisió que en algun moment vaig prendre,
de les meves accions, de les meves paraules.
Josep
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada