Tens aquesta facilitat, la d'entrar dins meu, dins dels secrets més profunds del meu ésser.
No sé com, però la meva ànima és teva, sense voler-ho, sabent que no és possible.
Em parteixo entre el bé i el mal, entre l'àngel i el dimoni...o potser no és així, potser em parteixo entre el que està bé i el que voldria i que la meva imaginació desitja.
Però aquest cop no és possible, aquest cop només puc escoltar-te, mirar-te, tenir-te dins del meu cap i saber que existeixes...però mai, mai obrir la capsa dels sentiments que quedarà tancada per sempre més dins meu, com l'aigua en que arriba el moment que es podreix...
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada