Llenço un crit mut a l’aire
Cor empresonat que vull alliberar
Mans ensagnades per intentar trencar les
cadenes.
On és la clau?
El pany per ficar la clau que tanca la presó
està dins de la meva oïda
Un sol so pot alliberar tota l’emoció del
moment
Paret caiguda, sentiments alliberats,
porta oberta
Em poso dret, obro bé els braços, ho vull
agafar tot
Tanco els ulls, i torno a cridar ben
fort!!!
Ara sí, la clau estava en el mot que has
dirigit a cau d’orella
En silenci, molt a prop...
tan a prop que podria confondre el batec
del teu cor amb el meu
Abraça, abraço...llarg, màgic
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada