Ahir va ser
diferent...
Et vaig veure amb
altres ulls
Em tenies
acostumat a les estones sinceres de confidències, entre riures, paraules a
vegades sense sentit, a voltes amb segones que jo no...
Però ahir es va
sumar l’emoció, el sentiment, els nervis calmats, les tremolors de cames...
Ja no érem els
que xerràvem només...
Ara, a més, som
els que ens mirem de més a prop, els que ens toquem i no només les mans i amb
les mans...
Somriures d’aprovació,
ulls tancats que senten la dolçor, olors que ara esdevenen moments, carícies
sense fi, mirades de desig.
I el millor?
Per arribar...
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada