Ara vaig amb poc equipatge,
m’he perdut masses cops durant el viatge.
Dins de la meva soledat
No em queden més arrels
de les que m’han deixat les cicatrius
I es que passo les nits en vela
A vegades confonen
L’hivern amb la primavera.
I es per això que...
Deixa que la pluja t’acaroni les parpelles
Deixa que aquesta nit els teus peus caminin
nus
I no els paris si comencen a córrer!!
Deixa que el desig, per una vegada es compleixi
Deixa que el silenci et murmuri de nou.
I que el nen que portes dins..
Torni a néixer...
Deixa que el dubte que hi ha a la teva
ment
No pregunti, i que no es clavi, que ni siquiera
parli
I que es mori per aquest cop!!
PEP
PD: I si fa mal de cap...”con Hemicraneal
vale”
Hemicraneal, Primavera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada