Sara

No puc dir res més

Gràcies...

Per fer-me recordar qui sóc,

Per fer-me viure moments de papa oblidats

De sentiments llunyans que ara tornen a tenir sentit

D'emocions a flor de pell

De babes caigudes

De riures amb la boca oberta...

De milers de bolquers!!!

D'hores de son que mai més recuperaré però... m'és igual!!!

De dolors d'esquena que mai més desapareixerant, però que són benvinguts de nou...

De veure't plorar, de poder abraçar-te per consolar-te...

Tot això que vaig tenir i que ara torno a sentir

Miro els teus ulls sincers i aprenc, em dones una lliçó de vida dia a día, igual que fa uns anys m'ho van donar els teus germans i ara tu prens el relleu...

Gràcies Sara, gràcies Aaron, gràcies Joel...

Torno a viure la il·lusió gràcies a tu estel meu

I a tu, Anna, per fer-me jove

Pep