He volgut morir, sento com si hagués de perdre la raó
He demanat que algú em salvés, sento que la vida no importa
Hem fa mal, sento que no tinc la vida, sento que no connecto...
No tinc lloc, no tinc llar
...com estàs?
He estat a baix de tot, la vida és maca, però a qui l'importa la meva?
No!!! vull que visquis!! i et diré perquè...
Ets el meu primer respir del dia quan tinc el cap sota l'aigua
Lleuger com l'aire quan estàs cos a cos
Aguantant sabent que el camí és llarg veient llum als llocs més foscos
Sé on has estat, on ets, a on vas...
Sé que ets la raó per la que crec en la vida
i què és el dia sense una petita nit?
Tot pot ser dur, però intento donar-te una petita llum a la foscor
has de viure per donar-ho tot
Al final del passadís (un bloc ple de forats)
PS: i compta dia a dia fins...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada