Blanc el matí, com el llençol del pintor abans d'omplir-ho.
Negre la nit sense haver dibuixat res.
I al final l'interior buit, sense l'aliment primer, aquell que nodreix l'ànima.
El cor batega, poc a poc, poc a poc...
el rellotge a càmera lenta...
tic...tac...tic...tac ⏰
I es lleva fort i valent!!!
Torna a treure el llençol!!!
Per dibuixar l'aliment primer, aquell que nodreix l'ànima.
Però arriba el capvespre...
i l'estómac es buit
i el cor batega, poc a poc, poc a poc...
el rellotge a càmera lenta...
tic...tac...tic...tac ⏰
🚶🚶--El passadís d'En Pep--🚶🚶
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada