Potser tot és massa perfecte? Realment és real? Perquè dubto? Perquè em fa mal el que no està passant? Perquè combino felicitat i dolor? Perquè...?
PEP
I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada