L'homenet

Varen passar una Pàsqua normaleta, com casi cada any. Divendres al camp, diumenge padrins i mones i dilluns a menjar-la. Tot era prou normalet...amb la família, amics, etc. Tret de que aquell any ella portava un "bombo" per panxa.

Un cop acabada la Pàsqua, com si el nadó ho sabés, va arrivar el moment de sortir. Aquell gest d'abans de nèixer, de deixar gaudir d'aquells dies de festa als seus pares, a l'entorn, és quelcom que després marcarà el propi caràcter de la seva vida, sempre pendent de satisfer i no ser satisfet.

Va ser un nen normalet, no destacant en res, no molestant a ningú, no fent, ni que els demés li facin. Passan de puntetes per la vida, sense deixar gaire petjada. No problemàtic, inclús, diria jo, amb un punt d'autisme que el feia més desaparcebut, als sentits dels demés.

Diuen te per cada cosa que fem s'en resenteix tot el món. Us ben asseguro que no pas ell, no. Varen passar els dies i la vida per devant dels seus ulls i, amb una mena de transtorn d'atenció, no detectada de manera precoç, del que passava pel seu voltant, no se n'adonava de res.

Bateig, comunió, EGB, viatge de fi de curs, BUP, servei militar...tot era passar i seguir inèrcies existents. Compres de cotxe, pis, casament, nens, divorci...tot, tot era seguir endavant, sense cap tipus de pena ni glòria, sense aspiracions clares, sense objectius marcats. Ni siquiere gaudit-ne de la vida, ni siquiera tenint-ne l'oportunitat.

Una vida que, vista des del vol d'un ocellet, veuria un cos sentat en el balcó de la seva terrassa, sense fer res, inert, sense vida, veient passar els dies per davant dels seus ulls.

Vet aquí que l'únic que queda en aquest homenet és un pessic d'imaginació. Una imaginació nomées feta servir per poder volar en moments concrets, sentat devant del seu ordinador, imaginant-se palles mentals vàries.

Però aquesta imaginació, no deu ser bona tampoc, fa mal. Fa mal a l'entorn...sense voler-ho fer, fa mal.

Doncs aquest homenet que ha passat la vida intentant sempre no fer mal a ningú, protegint i no estimant-se gaire és va adonar que el fer servir la seva imaginació podria crear problemes. Ell no vol mai de problemes, ell no vol mai de conflictes...

Així que, arrivat a aquest punt, l'homenet va decidir pensar, pensar en el seu futur, pensar si estava bé o malament fer el que estava fent. Si fer servir l'única eina creativa i fantasiosa que tenia era bo, o era dolent.

I va pensar, tota la nit, tot el dia...va pensar molt..

Aleshores va decidir. VA DECIDIR amb, com diuen els nens, amb lletra de pal.

Tot això em recorda una cançó de sopa de cabra, recordeu? L'Empordà

Varen passar ampolles i anys

i en Siset encara aguantava,

dormint la mona a la vora del Ter

però ell mai no si tirava.

PEP