I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
No fagis servir el concepte sempre! S' ha de viure en l' esperançca i fer alguna cosa per trancar aquest sentiment de soletat! No siguis conformista segons perque...! I si hoi fas "pensa" per quina raó et conformees!! Un petó estimat amic!
No fagis servir el concepte sempre!
ResponEliminaS' ha de viure en l' esperançca i fer alguna cosa per trancar aquest sentiment de soletat! No siguis conformista segons perque...! I si hoi fas "pensa" per quina raó et conformees!!
Un petó estimat amic!
Pensaré "estimada amiga"
ResponEliminaGràcies
Josep