I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
divendres, 2 de juliol del 2010
Dear Mr. President
M'ha deixat aquest regalet al mail. Només cal mirar aquí. També hi ha gent al carrer, gent a l'atur, gent que demana, gent que mora sense família que els plori. Nens que han de demanar, sense família. A l'atur... No poder arrivar a final de mes. AQUÍ TAMBÉ, ALGÚ, HAURIA DE DONAR-SE UN TOMB PEL CARRER...No se si, aleshores, podria anar amb el front alt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada