I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
divendres, 20 de maig del 2011
I ara què?
I ara què? Ara se qui sóc, però sol Ara se el que no vull, però no se el que vull Ara estic sencer, però no ho comparteixo Ara parlo, però no tinc orelles Ara se...a qui li explico?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada