Un cop més buscant el límit al cos.
Hi ha qui li agrada meditar per buscar l’equilibri.
Hi ha qui busca, amb tècniques orientals…
Hi ha qui fa dietes…
Hi ha qui va al psicòleg…
Hi ha qui necesita ordre…
N’hi ha que beu…molt
I altres mètodes de dubtós resultat.
A mi m’agrada escoltar el meu cos…
Escoltar la cadència de la respiració…
Respirar profundament…
Buscar el límit…
Arribar al cel…
El cel del corredor…el cel del nadador.
Avui he trobat un límit...demà tinc un altre repte...
Segur que el supero...sóc dur de cervell.
PEP
Has trovat el llimit al teu cos!
ResponEliminaI has trovat l' equilibri?
El límit del meu cos el trobo en la ment.
ResponEliminaL’equilibri no el trobaré, fins que no aprengui ha ser pacient...algo del que careixo.
PEP
Penso que qualsevol mètode pot ser bo, si ens equilibra, si l'equilibri és el que busquem, sense perjudicar a d'altres, és clar!. En fi...que cada mètode té el seu moment, no?
ResponEliminaAbraçada!
Si Audrey...el que busquem és l'equilibri. Missió complicada, però no imposible i, un dels mètodes és fer esport...
ResponEliminaGràcies
Josep