I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dissabte, 21 de febrer del 2015
Perdre's
Ara que no tenia ningú "en" qui perdre'm, vaig decidir perdrem "en" mi mateix.
Ara que no tenia ningú "amb" qui perdre'm, vaig decidir perdrem "amb" mi mateix. PEP PD: Versió meva en català d'una frase vista per la xarxa
De vegades em costa saber quina preposició hi va, però en aquest cas són perfectament aplicables les dues.
ResponEliminaSembla mentida com pot canviar el sentit d'una frase...
EliminaUna abraçada
Perdre's en un mateix...és un exercici recomanable en la nostra vida, un aprenentatge segur!.
ResponEliminaAbraçada Josep!
Gràcies Audrey...així m'ho prenc, un bon aprenentatge.
EliminaAbraçada Audrey!