I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
divendres, 28 d’abril del 2017
Calma
I ara, assegut al balcó de la calma
que dona la consciència tranquil·la,
amb la força de l'estima i el cor fort i segur...
respiro l'aire pur dels indrets on vaig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada