dimecres, 27 de març de 2019

La llum de la llar de foc

Només tenia ganes d'arribar a casa.
Ja era tard, el vent fred tallava l'alè i aquella petita pluja no ajudava gens.
T'havia demanat que posessis la llar de foc en marxa, era el temps ideal per arribar i calentar el cos assegut al sofà abraçats.

El que no sabia era el que em trobaria a casa i que segurament la llar de foc no fes falta que ens donés escalfor, sinó la llum taronja insinuadora i que dona l'ambient perfecte...

Vaig obrir la porta i l'escalf de la llar de foc es va notar de seguida.
Al tancar la porta i entrar a la sala em va arribar l'ambient...
El color taronja de fons, amb el dibuix de les ombres fosques del mobles, mig fosc, mig amb llum.
Sobra de la taula dues copes de vi blanc que encara li regalimaven gotes de suor, del contrast entre la calor de la sala i el frescor de la copa. Al costat l'ampolla amb la camisa pertinent per mantenir la temperatura perfecte.
De fons, una cançó, la cançó, la nostre, com no podia ser d'un altre manera en un dimecres qualsevol...lalaland.

Al girar-me, vaig veure't, esplèndida, amb les ombres i llum que donava aquell ambient que tu, sí...tú...havies creat.
Em vas dedicar aquell somriure que et fa tant especial. Em vas mirar als ulls amb una mirada entre tendre i sensual, d'amor i de reclam.

Al baixar la mirada em vaig fixar en la roba...una camisa meva, llarga et baixava fins sota del cul...mig descordada, que no em deixava mirar, només imaginar. Les mànigues mig arromengades amb els botons descordats.

Vaig apropar-me i ens vam abraçar, de seguida et vaig notar la calor i de seguida, em vas notar...tot.

Vaig començar a acaronar el teu cos, descordar la camisa.
Al caure al terra vaig veure allò que un dia et vaig regalar i que en aquesta ocasió te'l vas ficar per regalar-me aquell moment, per fer-me sentir especial...per saber que el que veia era exclusiu per mí.

Poc a poc vaig sentir les teves mans com m'anaven tocant, sabent el que vull i el que m'agrada
Al arribar a l'entrecuix et vas parar per dedicar una estona a allò que en algun moment entraria dins teu i que reclamaves com a teu, només teu i d'us exclusiu.
Jo no podia més que deixar-me fer, dret, davant teu. Amb les mans t'acariciava el cabell, mentre tu deixaves anar tota la passió agenollada a terra.

I vas aixecar la mirada reclamant tota la meva atenció...I així va ser

Vaig deixar-te sobre del sofà, estirada, amb els ulls tancats, amb les mans darrera, sense bellugar-te...Vaig recórrer tot el cos amb la boca, poc a poc. La teva manera de bellugar-te sentin el plaer, amb ulls tancats, reclamaves més...més...més...entre gemecs

Va ser el moment que vaig entrar, poc a poc fins al final, en què vas fer un gemec de plaer.
En aquell moment el moviment de melucs va anar cap endavant i cap enrere, sense parar, amb suavitat...sortia i la meva llengua entrava en el teu entrecuix sense descuidar ni un troç i em torno a aixecar i et giro...I segueix el moviment de cadera

Després d'aquell ball va venir el moment de la copa de vi, devant de la llar de foc, lalaland, abraçats...un dimecres qualsevol.

PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada