I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
dissabte, 2 de maig del 2015
Armari
Tinc un armari d'aquells d'Ikea. Un armari que montes l'estructura i desprès col·loques els calaixos.
Aquests calaixos tenen la virtut de que els pots treure d'una manera molt fàcil, treus un de sota i el deixes dalt, treus el de dalt i el deixes al mig, inclús el treus i el deixes fora. A més són molt pràctics per que veus el que hi ha dins.
A vegades barreges sense adonar-te i passes roba d'un calaix a un altre (problema).
A vegades, com que és tan fàcil treure i posar, poses el calaix al lloc equivocat (problema).
A vegades poses un calaix al costat d'un que no hauria de ser-hi allà (problema).
A vegades, et descuides durant un temps d'algun calaix (problema).
Inclús no ordenes els calaixos durant un temps (problema)
No hauria de ser així...hauríem de poder barrejar roba, calaixos, descuidar-se de tant en tant...
Però no, tot això és un problema, l'armari cau i aleshores, a més de la feina de tornar-lo a aixecar i d'ordenar un altre cop, potser no ho estàs fent del tot bé.
M'ha caigut i desendreçat l'armari més d'un cop, he tornat a aixecar-lo i ordenar-lo de la millor manera que se fer (sóc home). Ara ha tornat a caure, potser no he estat capaç d'endreçar-lo bé. A veure si aquest cop dono amb l'ordre correcte i poso els calaixos i la roba al seu lloc.
A vegades necessites ordre, aquell ordre que fa ser estable, aquell ordre que per ell mateix deixa fluir tot.
PEP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Som humans i a voltes desendreçats..., ves que hi farem!, res és perfecte (per sort!), però com bé dius...ens fa savis el tornar a ser capaços de recuperar l'ordre dels calaixos, aquell ordre tan nostre que fa que tot flueixi...com el mar en calma.
ResponEliminaBon vespre!, abraçada Josep.
I en aquest procés estem Audrey, endreçar o, millor dit, reendreçar.
EliminaPotser perquè no havia endreçat bé o no he sabut endreçar bé...però això dona experiència, oi?
Ara potser torna a fluir...
Gràcies per les teves paraules
Bon vespre Audrey!!