Pau Gasol, declarat millor jugador europeu del 2009

Pau Gasol, declarat millor jugador europeu del 2009: "Pau Gasol, pivot de Los Angeles Lakers i de la selecció espanyola, ha estat designat per segon any consecutiu millor jugador del 2009 per la FIBA Europa, segons acaba d'anunciar aquest organisme.<br /"

dilluns, matí, festa i...cullunada de dia

Quina mandra. Dilluns, no haig d'anar a treballar. Quins collons!!! Em vaig demanar el dia de festa fa temps i...ara ha arribat i no se que fotre.

M'aixeco a quarts de nou del matí, inusual amb mi, però...que hi farem.

Començo a rumiar...que faré? Ja ho sé, faré una mica d'esport.

Bicicleta? No plourà, fa fred, no, no, no, no

A còrrer? És millor opció, però...uy, quina mandra, tenir que sortir fora. Tinc les orelletes (per anomanr d'alguna manera aquests "pedazo" de pabellons auditius que tinc) congelades dins de casa, com les tindré fora? no, no, no, no.

Piscina? La millor de les tres opcions. Ho tinc preparat tot. Només haig d'anar. MERDA!!!!!! Qui s'ha inventat la punyetera festa local? Ara la tinc tancada.

Menys mal que tinc el meu got de cola cao amb madalenes, bufff, ara si que gaudeixo d'una bona estona.

Però amb tot són les onze del matí i tinc aquella desagradable sensació de que he estat tot el punyetero matí sense fotre res, mandreijant.

Si que es veritat que he tocat el cel quan he esmorzat, però potser que hagués fet alguna cosa més.

"Voy payá"

PEP

GLOBALITZACIÓ

Les relacions humanes sempre han existit i, espero, que sempre existeixin, però és en aquest moment de la història de la humanitat, quan està al cim de les mateixes. Mai en la història ens podem comunicar, relacionar, interactuar, amb tanta gent com ara.

Realment s’ha aconseguit un nivell molt alt de interacció entre diferents persones, cultures, ètnies, grups diferents, etc.

Això ho podem designar com a globalització de les relacions. Globalització, aquesta paraula que tan s’ha debatut, que tanta polèmica a generat, que tanta gent a estat en contra. La paraula que ha portat molta gent al carrer, protestant, manifestant-se.

És gràcies a aquesta paraula que la gent s’uneix amb interessos comuns. Es gràcies a aquesta paraula que la gent es pot organitzar més ràpid per fer una manifestació. És gràcies a aquesta paraula que molta gent a trobat relacions d’amistat, d’amor, d’interessos comercials, de negoci.

Hem d’agrair molt a aqueta paraula, malgrat que també a tingut l’efecte contrari en moltes de les coses que he dit en el pàrraf anterior.

S’ha de fer un bon ús. ONG’s, solidaritat, relacions profitoses.

Però...

Ara és el moment en que provoca molta soledat. Tens les eines per no estar sol, però...ho estàs. Es el moment de relació, però no et relaciones. Ho tens tot a l’abast, però, crec, que precisament el fet de tenir-ho tot tant a l’abast, fa que et sentis sol. Una soledat crua, perquè saps que pots no estar sol.

I, és en aquest moment, quan busques la desvinculació de tot. Quan aquestes eines et demanen vincles amb tot.

És veritat, mestre, és veritat...el fet de tenir vincles fa patir. És un patiment que no et deixa obrir nous camins. És un patiment que fa que obris la ment a noves situacions. Hi ha un altre dimensió, ha de venir, però no l’hem de buscar, perquè això entrarà en col·lisió amb aquesta filosofia. Si busques desesperes, en el moment que no trobis.

Fem un bon ús de la paraula i trobarem la dimensió i, no entrarem en la desesperació.

Algú em va dir un cop, que les noves tecnologies que permeten la globalització, no són dolentes si es fa un bon ús. Per naturalesa l’home ha fomentat sempre l’associacionisme, aquestes eines ens ho permeten, però vigileu, perquè també pot fomentar l’individualitat.

PEP

Què passa?

Potser tot és massa perfecte? Realment és real? Perquè dubto? Perquè em fa mal el que no està passant? Perquè combino felicitat i dolor? Perquè...?

No tinc resposta.

És un sensació estranya...està tot tan clar que em fa por, és tot tan perfecta, que em fa por...és tot tan...que em fa por. Perquè tinc por a tot això? Perquè no gaudeixo? Perquè no m’ho acabo de creure?

Les senyals, els indicis, ho se...és tot això. Una paraula, un fet, noooooooooo.

PEP

La meitat dels adolescents confessen que són infidels a internet

I jo em pegunto...només els adolescents? Els adults, crec, que fem coses pitjors !!!

Notícia d'El Periódico del 11/02/2010

PEP