Present

Avui ha estat un dia especial...
Necessitava un parell de copets, i algun més per adonar-me de coses.
La gent s'entesta en megaprojectes...i no només parlo a nivell laboral, professional, no, no...per la vida mateixa.

Un horitzó el qual s'ha d'arribar per ser feliç. D'aquesta manera vas de frustració en frustració. Ets feliç mentre vas complint objectius. En el moment que el termini per complir-ho arriba i no es compleix, comença el neguit.

Ara me n'adono que quan més feliç he sigut ha estat en el moment que he anat fent petites coses sense cap tipus de pretensió i sense parar a pensar que sortirà.
Penso en aquestes últimes setmanes, he gaudit de certes coses que, fins avui, no m'he adonat que han estat molt enriquidores i no per la ment, si no per l'ànima.

Algun petit sopar, només per gaudir.
Una tarda de cinema rient i rient.
Un moment de copes parlant de coses banals sense importància.
Aquella quedada, passant el Garraf gaudint de les divagacions sobre la naturalesa humana.
Passejar per la platja. 
Passar tot un dia a Barcelona, dinant en un Hindú, amb molt bona companyia (per cert, moltes gràcies...un altre dia repetirem, o no)
Parar-me una estona llegint els posts dels meus amics blocaires, dient la meva, dient la vostra. Es tot un plaer pels sentits. 
Encara haig de recuperar alguna cosa que no havia d'haver deixat mai. Aquelles nits de teatre em van omplir molt i molt, jo anava una mica perdut, oi?

Tastar, respirar, olorar, tocar...sentir!!!

Són aquestes petites coses les que han estat realment importants. Sense mirar més enllà, gaudint.

Viure el present, com deia aquella dita, present significa regal, que millor que viure el regal del present.

PEP

PD: He estat buscant una fotografia per omplir aquest post i...al cap d'una estona de buscar he pensat que no cal...no posaré cap de fotografia. 

La teva llum

A vegades sento molt la teva absència...

Hi ha un foradet difícil d'omplir, però se que estàs bé i l'omplo de la teva llum.

Un petó allà on siguis

“Estenc la mà”

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

M. Martí i Pol

PEP

VACANCES

Avui és el meu primer dia de vacances.
Fantàstic, oi?
Bé, hauria de ser així. De fet és el que necessitava, és el que he estat reclamant des de fa temps, en un any tan dur laboralment parlant. A on les retallades, les marxes de companys de feina, regulacions, etc han fet que el meu cúmul d'estres arribessin a nivells que jo mai hagués pogut imaginar.
Entre això i, la pèrdua d'un ésser estimat i, altres problemes personals, ha fet que aquestes vacances esdevingueren més que importants, VITALS!!!

Però de bon matí, al llevar-me, un sentiment de soledat m'ha invadit totalment. He mirat a un costat, a l'altre i només veia mobles, parets, roba, records...

He estat una bona estona sotmès i tapat per aquest sentiment i he dit prou...Per què "Chipirón, todos los días sale el sol..."
"...subiendo pabajo, bajando parriba"

Dilluns marxo amb els meus dos fills a la muntanya...em ve molt de gust, estic més nerviós que ells per anar. Així que he començat a preparar coses per dilluns, maletes, etc. Això se'm dona fatal. Ho sento, aquesta part femenina encara no la he desenvolupat prou. Puc haver desenvolupat la part de pare-mare, però hi han coses que...les haig de fer i prou.

Serà una setmaneta en la que espero enfortir llaços amb ells i, plantejar-me moltes coses de la meva vida que he descuidat.

M'acaben de trucar els nens, avui és l'aniversari del gran. Surto "pitan" per convidar-los a esmorzar i felicitar-lo. JOIA!!!!


Josep

Avui he somiat

Avui he somiat

No se si un mal son, no se si una premonició, no se...

De sobte el cel es posà negre i jo era l'única persona que es podia distingir sota d'aquell cel esfereïdor. Tot eren ombres que feien aquell paisatge molt més ombrívol, molta més por...Es distingien siluetes de persones però mai arribava a elles, ni elles a mi.

Va començar a ploure i no tenia intenció de parar, ho veia, veia que allò duraria per sempre més.

Paisatge fosc, ombrívol, amb pluja. Em va recordar The Road. Reconec que vaig plorar amb aquesta pel·lícula.

No veia el final, no veia la claror, no veia llum.


PEP

Jordi

Avui és un dia tan especial com ahir, com abans d'ahir, com demà, com demà passat...per a mi, com per les teves germanes, mare, dona, fill, amics...
Cada dia tinc un pensament, cada dia tinc un moment, cada dia et tinc al cap.
Vull parlar amb tu i no hi ets.
Només penso i penso.
Han passat dos mesos, com si fos ahir...Tinc la imatge al cap.
Jo no volia perdre't, però tu volies ser lliure, volar sense ales. Deslliurar-te d'aquest pes que et tenia empresonat des de fa tant de temps.
Però la teva llibertat tan anhelada té un preu, té el preu aquí a la terra i és la de viure empresonats al teu record per sempre.
He acceptat la teva decisió.

Ets el meu germà i sempre ho seràs. Sempre t'he admirat. Sempre has estat i estaràs molt important per mi.

Ara et vull dir en veu alta...t'estimo!!! Amb els ulls carregats de tristor, però al mateix temps amb el cor ple d'amor. Amb un crit que em "desgarra" el coll, que fa mal. Caic de genolls amb les mans a la cara, deixo anar totes les meves emocions, al temps que segueixo cridant...t'estimo!!!

Demà farà dos mesos. Sempre estaràs amb mi...


Josep

PD: El dia que tingui l'ocasió de tornar ha estar plegats...em sentiràs, encara sóc el germà gran.