La imaginació

La imaginació no és cap mentida.

Lo imaginari és una via d'accés a la realitat.

La imaginació és la manera poètica d'expressar les veritats més profundes.

PEP

Travessa

Vas baixar un dia a veure'm...
del cel, una estrella que encara tinc al cap.

Vas donar-me de beure...
De beure't al veure't...
Bevent-te quan et veia...
Et veia bevent-me...

Mirant-nos.

I si, recordo encara les converses...
les llargues nits sense mirar l'hora.
Els riures, les mans, els ulls
Tu i jo...i el primer cop en TOT.

Fins que,

Arribà el buit,
i la copa buida.
i els dies llargs,
i les nits tristes.

Vas tornar d'on erets d'allà dalt.
Per poder adorar-te sense tenir-te.

I m'he quedat amb el càstig, el càstig del record i la negror de les nits sense lluna i la foscor dels dies sense sol.
Potser la llum arribarà i il·luminarà la travessa, en aquell vaixell que un dia vaig ésser capità i que ara, sense rumb, navega perdut en l'oceà infinit...


PEP

SENTIR

                                         foto: Josep Ventura (Caldes d'Estrac)

Si un dia a mi vas venir, si un dia em vas somiar, si un senyal et va tocar per agafar el camí, aquell camí que un impuls, com quan tenies 15 anys, el cor va fer palpitar.

Però el vent bufà al reves el dia que un ocell va xiuxejar-nos les orelles per retrobar els moments perduts. I un altre cop el mar picà contra l'espigó. Sense compassió, sense deixar sentir, el sentir de les nostres ànimes que més d'un cop i tancant els ulls es van fer una...notant-te, notant-me, notant-nos.

Espigó que ens va sentir les pases temps enrere, aquell espigó que sentí les nostres confidències, el nostre silenci, el nostre parlar fluix.

Moments plens d'allò que feia anys, amb la química de la joventut, anava i venia i que ara, sí...ara, i com la primavera fa brotar l'ametller, m'explotava dins, amb una combinació de felicitat, joia, dolçor...

I se que a tu també...

Encara els meus llavis busquen en l'aire la calor, les mans belluguen dibuixant el recorregut del teu cos i la mirada vergonyosa que un dia baixaves buscant...

​

​

​PEP

Tempesta

Després d'un període de calma total, de moments en que la pesca li donava menjar a taula, diners per viure i estabilitat, una forta tempesta el va deixar sense forces per lluitar.
Era mariner valent, pescador expert i va lluitar amb ell mateix i contra les forces de la natura per sobreviure, però les forces, l'ànima, el cor li varen fallar. La tempesta era massa forta, les ones gegants.
En aquell intent desesperat de sobreviure, el vaixell va tombar. Ho va perdre tot...la pesca, la barca, el seu futur, tot el que havia lluitat fins aquell moment va marxar, d'un sol cop.

Abatut arribà a la costa, extenuat i sense res...va costar, dono fe, va costar molt arribar fins a la platja amb les vestimentes rasgadas pel temporal...

Van passar dies, molts dies donan cops de cap, lamentant-se del que va passar, de la poca traça que va tenir per dirigir aquell vaixell. Va intentar restaurar-lo, però no va poder, era tard, estava massa trencat.

Intentà tirar endavant, sense vaixell, amb la força que li va donar la seva gent que li feia costat. Va poder tornar a navegar, amb el cap ben amunt, amb el dit assenyalant l'horitzó, direcció des del present, cap al futur, recordant el passat, aprenent d'ell, però deixant-lo tranquil.

Després de temps, podrà tornar a pujar a una nau per navegar mar endins?


PEP

Melic

Encara ens mirem massa el melic, sense escoltar, sense escoltar del tot.
Potser en algun moment hem despertat i ens mirem els ulls, tot i que no als ulls (subtil diferència), però tornem a baixar el cap per mirar-nos de nou el melic.
Se que despertarem i ho tindrem del tot clar. Prendrem consciencia.
Serà el moment de seguir llegint el llibre, de passar un altre full (o pàgina)...potser serà l'última...potser serà el moment de tancar-lo, o de rellegir-lo, o de començar un altre.

Encara hi ha diferència. La diferència entre mirar-se o fer un pas enrere per ampliar la perspectiva.

Massa temps, potser ara és el moment de despertar del tot, de prendre consciència, de mirar més enllà, d'escoltar, de sentir.


PEP