diumenge, 29 d’octubre del 2006

Cens electoral, eleccions al parlament de Catalunya


La setmana pasada vam rebre a casa quatre cartes de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Aquesta feia referència a un canvi en el col·legi electoral, més a prop que l’últim cop. Bé això no té res d’extraordinari, si no fos per que dues d’aquelles cartes, anaven dirigides als meus fills, un de 8 anys i l’altre de 5 anys. Això anava signat pel propi alcalde de la ciutat, el Sr. Joan Ignaci Elena, que tinc la lleugera suposició que no se las a llegit, bé ni aquestes ni cap altre dels vilanovins.

L’alcalde a tingut un error, el Servei d’Informàtica i Telecomunicacions també i el Servei d’Estadístiques també. A tothom se li a passat.

El divendres vam rebre en lloc de 4 cartes, vam rebre dues, i a què no sabeu per a qui?. Molt bé pels meus dos fills, veig que sou més aguts que a l’ajuntament de Vilanova.

Vaig pensar que seria una rectificació de l’error anterior i vaig obrir les cartes i vaig començar a llegir.

“Benvolgut/uda ciutadà/ana,

Amb la intenció de facilitar-li el dret al vot, el passat dia 19 d’octubre l’ajuntament li va fer arribar una carta en la qual li comunicava un canvi d’ubicació del seu col·legi electoral. L’informem que vostè va rebre equivocadament aquesta carta per un error informàtic en el procés d’enviament.

- Bufff!!!, vaig pensar!!, amb això no sabia si els meus fills tenien que anar a votar a l’últim col·legi electoral a on ho vam fer (en cap lloc, per cert) o que reconeixien que eren menors d’edat per anar a votar. Bé seguiré amb la carta a veure si o poc esbrinar.
En aquests dies vostè haurà rebut la targeta censal on l’Institut Nacional d’Estadística l’informa a on ha d’anar a votar. En cas contrari, no dubti adreçar-se a l’Ajuntament per conèixer l’estat de la seva inscripció al cens electoral.

Lamentem les molèsties que l’esmenada carta li hagi pogut ocasionar i restem a la seva disposició per a qualsevol dubte que li pugui sorgir.

Atentament,

El Servei d’Informàtica i Telecomunicacions

El Servei d’Estadística."

O sigui que quan els meus fills rebin la targeta censal ja podré estar més tranquil. O no!!!

De moment ja sé qui són els culpables, els que signen la carta. Però el que no sé, es si s’han assabentat de l’error o han escrit la carta per que si.

La segona pregunta que se’m planteja, és saber si aquest error beneficia a algú. M’explico. El fet que hi hagi gent censada i que al final no voti, Pot arribar a beneficiar a algun partit polític?

PEP

dissabte, 14 d’octubre del 2006

República independent de casa teva


Un centenar de joves varen entrar a l’Ikea de l’Hospitalet de Llobregat per un habitatge digne. La protesta va ser molt pintoresca, ja que només van estirar-se als llits de la planta de dormitoris de la botiga, alguns es van posar els pijames i es van fer alguna guerra de coixins.

Tot va ser molt pacífic i sense cap tipus de danys. La plataforma “Assemblea popular per la vivenda digne la va encertar amb la seva protesta. De fet no tenien res contra Ikea, ja que com ells mateixos deien no es queixen dels preus dels mobles de la botiga, que d’altre banda son prou econòmics, sinó que un cop comprats, on els col·loquen.

¿A què tenien por els representants del govern quan van desconvocar la cimera de ministres de vivenda de la unió europea? Si aquests manifestants nomes protesten d’aquesta manera i el petits grups que s’aprofiten de manifestacions pacífiques per fer actes de vandalisme estaven perfectament controlats. ¿Segur que era per això, o es que hi ha algun motiu que se’ns amaga?

Sigui com sigui, el que si que tenen raó de protestar es pel fet que no es pugui accedir a cap vivenda digne per cap jove. Ja n’hi ha prou d’especular!!! ¿Quants blocs de pisos s’han fet i en la primera fase hi ha hagut algú que a comprat la meitat dels pisos i el constructor a pogut fer net amb el banc i així les següents fases a disparat els preus?, Ja n’hi ha prou!!! Els que tenen diners compren i venen i es fan més rics i els que no poden compren amb una hipoteca a 50 anys i es comprometen amb el banc per tota la vida. Jo no estic en desacord en que els rics es facin més rics, però na a costa dels més desfavorits, que no comprin pisos per desprès revendre’ls a preus astronòmics. Que algú ho aturi!!!

L’any 98 el metre quadrat a Barcelona era de 1500 € i costaven, 90 m2, 770 €/mes. Ara el mateix pis de 90 m2 val 4000 € el m2 i al mes s’ha de pagar 2000 €. Com es pot explicar si a l’any 98 els tipus d’interès eren al voltant d’un 7 € i al 2005 d’un 3.7 %.

No només costa trobar pis assequible, sinó que el que ja el té està ofegat pels bancs i els tipus d’interès, que si un dia li dona per posar-se pels núvols, més d’un ens quedarem amb família i al carrer.

PEP

diumenge, 1 d’octubre del 2006

Osteonecrosis i bàsquet


L’altre dia vaig sentir tot un seguit de sensacions que ja tenia totalment oblidades.

Jo, he jugat a bàsquet des de sempre, i, com a tot jugador de qualsevol esport, el que li agrada és jugar. Desprès de 23 anys jugant se’m va detectar una “osteonecrosis en el cap del fèmur”. Que vol dir això? Doncs, bàsicament, la mort d’aquest os, al deixar d’haver un reg continu; Ja em podia oblidar totalment de fer el que més m’agradava fer en aquesta vida, entrenar, suar, fer pre-temporades, jugar partits, etc. L’única esperança que em quedava era canviar la cadera per una pròtesi, però era massa jove (28 anys) per sotmetrem a aquesta operació, ja que la que tinc em pot durar perfectament fins als 50, si no faig gaire el brètol.

Vaig fer d’entrenador en algun equip, i encara que realment estava dins del mateix mon que sempre he estat i vaig tornar a tenir bones vibracions, no era el mateix que ser el protagonista en primera persona i dependre del teu esforç físic.

Ara tinc 38 anys i l’únic que em queda es baixar amb els meus fills a jugar una mica a la cistella i ensenyar-los el que he après durant molts anys.

Però vet aquí que l’altre dia em vaig trobar amb un parell d’amics que també ho han deixat, encara que per circumstàncies diferents a les meves. Ens varem posar a fer uns “tirillus” i van veure uns jovenets en un altre cistella que també jugaven. I una cosa va portar a l’altre i de sobte estàvem demant-los partit, es va juntar amb nosaltres un altre noi que també s’apropave als 40. I VAM COMENÇAR A JUGAR!!!!.

Déu meu, com vaig gaudir, aquells “nanus” feien el que podien, però nosaltres érem tan superiors, que ni las oloraven. Ja ho tenia totalment oblidat, triples, cistelles impossibles assistències, etc.

Al dia següent estava totalment destrossat, però si tinc l’oportunitat ho tornaré a fer.

I com diu un refrany castellà “QUE ME QUITEN LO BAILAO”.

PEP