Has aparegut de cop, sense pretensions…
Gràcies per aparèixer
Estava en un laberint sense sortida i amb molts camins.
M’he deixat portar i m’he adonat que des del cel es veu la sortida al laberint.
Gràcies per fer-me volar
No sabia on era...tot era fosc
Gràcies per donar-me llum
No podia parlar, no se m’entenia
Gràcies per donar-me veu
No podia riure, la tristor era al meu rostre.
Gràcies per tornar-me el somriure.
No podia riure, no podia plorar, no tenia emocions, era inert...
Gràcies per tornar-me les emocions
Tu no ho saps, no tens ni idea, però...
Ha estat intens, ha estat bonic, ha estat espontani, no ho sabíem.
Gràcies per tornar-me a la vida!!!
I apareixes amb força per Sant Jordi,
Ets com un regal en la diada,
Que sense adonar-te m’has fet.
M’has regalat un moment, m’has regalat la flor més bonica del jardí...tu.
Un petó dolç
Josep