dijous, 15 de setembre del 2011

Gràcies



Has aparegut de cop, sense pretensions…
Gràcies per aparèixer

Estava en un laberint sense sortida i amb molts camins.
M’he deixat portar i m’he adonat que des del cel es veu la sortida al laberint.
Gràcies per fer-me volar

No sabia on era...tot era fosc
Gràcies per donar-me llum

No podia parlar, no se m’entenia
Gràcies per donar-me veu

No podia riure, la tristor era al meu rostre.
Gràcies per tornar-me el somriure.

No podia riure, no podia plorar, no tenia emocions, era inert...
Gràcies per tornar-me les emocions

Tu no ho saps, no tens ni idea, però...
Ha estat intens, ha estat bonic, ha estat espontani, no ho sabíem.

Gràcies per tornar-me a la vida!!!

I apareixes amb força per Sant Jordi,
Ets com un regal en la diada,
Que sense adonar-te m’has fet.

M’has regalat un moment, m’has regalat la flor més bonica del jardí...tu.


Un petó dolç

Josep

dimarts, 6 de setembre del 2011

Rspostes





Quan creia saber moltes respostes, van venir i van canviar les preguntes!


(Albert Espinosa)


O dit d'una altre manera, ara que sabia les respostes a les preguntes, em canvien les preguntes...torna a buscar respostes...Quins collons!!!


PEP