diumenge, 30 de desembre del 2012

Cap d'anys i reis


Ara ve final d'any i reis, és el que queda d'aquestes festes.
Mai he demanat res, la gent que em coneix sap que no demano mai res per a mi. Quan arriben aquestes dates i em pregunten, no dic res, perquè no em fa falta res de res.
Ja he fet la carta i, he demanat molta salut, joia, felicitat, alegria per tots i, sobretot a la gent que m'envolta.
Què li puc demanar jo a la vida? Què li puc demanar als reis o a l'any nou? El que pogués demanar per mi és impossible, no hi ha ningú que em pugui tornar el que he perdut.

A més, tinc una família meravellosa, tinc dos fills que són la joia de la corona de casa meva, tinc treball i, a més m'agrada el que faig. Inclús tinc amics, molt molt poquets, però de veritat, inclús amics que no ho són tant. Arribo a final de mes, cosa important avui en dia.

Mai hi ha hagut un però, inclús quan estava casat, ni quan em vaig divorciar.

Però aquesta vegada, si vull demanar-li alguna cosa als reis o a l'any que ve per mi. Aquesta vegada demanaré una cosa per mi, només una cosa, però per mi...diga'm egoista, però és el que vull.

Vull ser feliç, tinc tots els mínims i màxims a tots els nivells, però hi ha alguna cosa que em falla, hi ha quelcom que em manca.
Si, se el que és...
Per això ho demano, demano per mi ser feliç, vull ser-ho, em falta aquest punt per ser-ho, però falta.

I perquè no podria ser aquest any que ve?
Demano les forces per ser feliç, se que és un treball meu i, només meu, però necessito l'ajut suficient..


Josep

PD: Molta felicitat i joia per tots i totes.


diumenge, 23 de desembre del 2012

Una nit diferent


Mirades, complicitat, paraules escollides...
El que toca en cada moment, riures a la taula, sopant,
entre menjar i beure, entre beure i parlar, entre parlar i menjar,
entre tu i jo.
I la nit anava escalfant i el beure, i el veure també.

Veure't, per beure't...

Arribà el moment, ja ho sabies.
Entre balls seductors, moviments de cos que parlaven sols.
El joc de seduccions avançava un nou moment
Va ser l'instint, va ser lo primitiu, va ser l'essència,
ho va donar el moment precís.

Ens vam apropar a l'hora i, la fusió va anar més enllà.
Llavis humits, anaven transmeten a tot el cos el desitj.
Moments de prínceps i princeses,
de contes de color de rosa.

Preciós!!!

Però aquell no era el moment, potser havia de ser abans o després, però ara no.
I marxarem separats, amb la mel als llavis,
fred al carrer i calor per dins.

Però la màgia del moment queda gravada en la retina per sempre més. I potser el futur...


PEP

PS: I qui em coneix sabrà llegir i, qui no...no ho llegirà, perquè no en sap

dissabte, 15 de desembre del 2012

En la vida!!!



En la vida,
hi han moments 
a on una persona, 
un moment,
et fa molta falta,

i voldries fer-la sortir dels teus somnis 
per estrènyer-la entre els teus braços!!!

Reviure moments..
Viure'ls de nou,
o simplement,
fer-ne de nous.


PEP

dimarts, 4 de desembre del 2012

Suficientment bo




Primitius sentiments que arriben en forma de record del que un dia...
Sentir les paraules a cau d'orella una freda tarda d'hivern, tot escoltant música...
Les mans acaronant el tors masculí amb la delicadesa d'una ploma...
Tocant la guitarra del cos femení...
L'escalfor de la mirada, dolça, innocent, plena de vida...
Els llavis humits parlaven en silenci, acaronant sense mans, en forma de petons...
El cor batega amb uns tocs musicals, transformant-les en paraules d'amor, de passió...

El primer cop...l'últim
Un crit en carn viva, una discussió

I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. 
Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.


PEP

PS: I aquesta cançó que acabo de descobrir ha despertat en mi aquest post

Evanescence Good Enough