dimarts, 20 de juliol del 2010

Com vols curar una ferida que no veus?



Hi han coses que em trasbalsen, que no entenc, que em costen de pair. Ho se !!!
El que està al meu costat ho pateix. Canvis d’humor sense cap sentit. Ara bé, ara malament i, el més fotut de tot, no ho dic. No ho explico.
Hi ha qui m’ajuda, ho se, no accepto gaire les ajudes, oi?. Hi ha qui em dona la ma, i no l’agafo. I encara més, hi ha qui em dona el cor, la vida, els sentiments, les emocions, TOT i...sense demanar res a canvi, només jo. Increïble, més que això...Im-bècil (dues paraules).
Però ara ho se, he après. M’ha costat, molts dies de soledat, d’una soledat consentida, consentida per mi, és clar. Buscant-la. Veient del que sóc i del que no sóc capaç. Aprenen de mi. Evolucionant.
Si, un altre cop evolucionant, tants cops com faci falta.
Però ara estic tranquil. Tot el que em costava pair, tot els meus canvis d’humor, tot !!!
Ara tot comença a tenir sentit. Es un camí que tenia que passar tot sol, és un camí que tenia que aprendre a fer. Objectiu? Cap, cap ni un.
Havia de veure coses, que ja he vist. Havia de passar per camins que no havia passat. Havia de "fotrem" d’òsties jo solet.
- Ui!! Què has fet? Per on has passat? Jajajajaja. No he fet res més que pensar, pensar i pensar. Qui em coneix, ja ho sap això de mi. No necessito fer puènting, ni agafar el cotxe a 300 km/h, per viure sensacions abans no viscudes, no...això no va amb mi. Tampoc em fa falta tirar-me als braços de ningú per explicar penes, nooooooo, això tampoc. I qui ho pensi, doncs ja sap el que penso i si no ho sap...és que no em coneix.
He vist les meves ferides. Abans les tenia, però no les veia. Ara ja comencen a cicatritzar. Però m’havia de donar conta que estava sagnant, sinó, com vols que curi la ferida?
Ara tinc una motxilla menys pesant, unes ferides que les puc veure i...una vida per davant, una vida increïble, plenes de coses per descobrir, plenes d’emocions, de petites coses, que al cap i a la fi, és el que conte. Aquestes petites coses que normalment no ens adonem i que estan. Un cop te n’adones de que hi son, és quan comences a valorar-les.

divendres, 9 de juliol del 2010

millor tard que mai...



La reproducció dels coloms:

Els coloms...uns grans coneguts nostres, però uns grans desconeguts al mateix temps. Els veiem en parcs i jardins, en places, banyant-se a les fonts, en resum, uns animals cosmopolites. Però...t'has preguntat mai com es la seva reproducció? Doncs ara t'ho explicare, en 500 paraules (aproximadament).

Primer de tot, cal saber que són uns animals que provenen de l'evolucio dels dinosaures i que comparteixen alguns trets dels mamífers com per exemple el fet de tenir la sang calenta. Que són animals coberts de plomes, i que el mascle i la femella son gairebe iguals; tant sols es diferencien pel tamany, ja que el mascle és una mica més gran, i té un lleuger toc de color verd platejat al coll, i quan festeja la femella emet un cant característic per tal d'enamorar-la.

Pel que fa a l'acte reproductiu en si, que és el que ens interessa, comença primer en l'elecció del territori; un lloc proper a on hi hagi aigua i aliments. Després el que fa és marcar-lo, és a dir lluita aferrissadament amb altres coloms que el vulguin ocupar. Un cop te això, ja es pot dedicar a buscar la femella dels seus somnis.

Val a dir que normalment és un animal d'una sola parella durant tota la temporada, i que quan arriba l'època reproductiva, comença a festejar-la amb el seu cant i demostració de masculinitat. Un cop la femella l'ha escollit a ell, i després d'un joc previ i de respondre-li també cantant de forma característica, li puja a sobre i es produeix la unió de les dos cloaques, que dura només uns pocs segons. Durant aquest temps el mascle expulsa els espermatozoides (recordar que no té membre sexual) i que la femella els recull amb la seva cloaca. Interiorment té un conducte que condueix el semen cap al lloc on té els embrions, i allà són fecundats. Quan s'acaba l'acte sexual el mascle expolsa les seves plomes i es fuma un cigarret ja que acaba exhaust.

Al cap d'uns dies, quan ja s'ha format la closca en els embrions, la femella expulsa els ous ja fecundats (normalment dos) i els diposita al niu que han fet entre els dos. Comença un període d'incubacio en el que també es ajudada pel mascle.

Bé fins aquí aquest petit article de divulgació de collita pròpia juntament amb la col.laboració d'algunes webs i de la wiki!!


Gràcies per aquest article, més de collita pròpia que amb ajuda, jeje

PEP

dissabte, 3 de juliol del 2010

Protector solar

Això m'ho va deixar, ara farà uns tres anys (tu saps perquè), algú que m'estiimo molt i, a més, m'aprecio com a persona i com a ser individual que ha conseguit ser, amb esforç i tenacitat. Mirall de superació personal. El meu germà, Jordi...



PEP

divendres, 2 de juliol del 2010

Dear Mr. President

M'ha deixat aquest regalet al mail. Només cal mirar aquí. També hi ha gent al carrer, gent a l'atur, gent que demana, gent que mora sense família que els plori. Nens que han de demanar, sense família. A l'atur... No poder arrivar a final de mes. AQUÍ TAMBÉ, ALGÚ, HAURIA DE DONAR-SE UN TOMB PEL CARRER...No se si, aleshores, podria anar amb el front alt.