Fins aviat !!!!

Hi ha una expressió que m'agrada molt i que utilitzo molt poc.

Realment diu molt.

És adient a molts casos de la vida i del dia dia.

De tant en tant utilitzar-ho no fa pas mal a ningú.

Fins i tot crec que més d'un ho hauria d'utilitzar més, entre ells jo mateix.

A la gent li agrada apretar i apretar fins que un reventa i utlilitza aquesta expressió.

A mi m'ha passat, però no ho he dit...

Potser un bon cop de puny a la taula de tant en tant no estaria de més, oi?

És el propi caràcter.

No m'agrada ferir, no m'agrada fer mal, sobreprotegeixo...

Potser si...

En aquests casos potser estaria bé dir:

N'ESTIC FINS ELS COLLONS!!!!!

Però el que no he pensat és...

Potser estan FINS ALS COLLONS DE MI!!!!

Desprès d'estar-me moltes, però moltes hores del dia pensant, potser és veritat.

Tenies molta raó, potser no era el que em deia el cor en aquell moment, igual que en altres moments. Però d'una cosa n'estic segur...havia de decidir amb el cap, no pas amb el cor.

Les decisions haurien d'afectar-me a mi només, però sempre acabo fent mal a algú i, a aquest algú és l'última persona a la que vull fer mal.

Aprofito aquesta "parrafada", sense sentit (per alguns), amb sentit (per uns altres), mal escrit, incoherent en alguns moments inclús, per acomiadar oficialment el bloc.

El vaig començar fa molt de temps i, he deixat moltes coses meves, moltes...

M'he obert, m'he tancat, he gaudit, he expressat.

Crec que ha arrivat el moment, en el qual necessito l'anonimat més absolut en els meus escrits.

He anat caviant un cop i un altre el nom del bloc, fruit del meu estat d'ànim, però sempre he seguit el mateix fil conductor. Ha estat com una petita biografia.

Aquest bloc seguirà obert, no el tocaré, però...paral.lelament escriuré en un altre anònim.

Crec que em toca fer-ho, no m'amago, hi ha qui gaudeix de l'anonimat en el seu bloc, perquè jo no?

Molt d'amor (com diria algú amb la meva sang)

Una abraçada (com t'agraden, oi? a mi també, ho saps)

Un petò (això és meu)

PEP