diumenge, 20 de juny de 2010

En sóc part de tot



Si et preguntes qui ets, jo sóc tu i tu ets jo...part de tot. Fora cadenes...vola lliure.

Unes sensacions molt fortes varen fer que tanques aquesta part de la meva vida. Unes sensacions de buit, de no sentir, de punyalades al meu cap, sense rèplica possible. Nussos incontables al cervell, faltaven conexions entre neurones, o, les que hi havien, estaven mal conectades.

Eren masses coses les que em varen fer estallar i, ara, com he dit en algun lloc, començo a veure la llum. Si, una llum...i, després un altre, i un altre...

No puc explicar tot el que em passa pel cap, perquè, realment em passen moltes coses.

Reconec que m'he equivocat en molts moments de la meva vida, però m'he adonat, que de tot he aprés una lliço increïble.

L'anonimat, m'ha fet reflexionar, l'anonimat, m'ha fet pensar, l'anonimat m'ha fet tornar a viure.

Però el que ha fet l'anonimat és tornar a conectar. He aprés de moltes persones, he pogut ser espectador, ser "escucha", ser "escriba"...no ser centre, sino part, no estar aïllat, sino formar part.

A vegades tens la sensació de estar fora de joc o ser el centre d'atenció.

No senyor, no...sóc part, sóc part de tot, sóc part d'aquest món, sóc part del meu entorn, en sóc part de tot. I el que vull enssenyar, i per això ho explico, és que tots som part...

PEP

3 comentaris:

  1. una gratificant sorpresa tornarte a veure per aquí ... y em deus alguna cosa!!! jajaja!!! un petonàs!!!

    ResponElimina
  2. Si senyor, me'n recordo perfectament, jajajaja.

    ResponElimina
  3. pues a ver cuando cumples ... que ja porto molts dies esperant!!! jajaja!!

    ResponElimina