dissabte, 15 d’octubre del 2016

Germà...


Intento normalitzar els dies, germà...
Dir que avui és un dia com un altre, és el que faig cada un d'aquests últims quatre anys, germà...
Però el 17 de maig arriba i no li puc dir al meu cor que avui és un dia normal...no ho és!, germà...

És el teu aniversari i ets part de mi, del que sóc i de la meva història.

Vas desaparèixer i vas volar molt amunt cap el teu món de fantasia, on erets feliç.
I allà estàs, amb la llibertat que anhelaves, el lloc on faràs i desfaràs però que, sobretot, ens esperaràs.
No tinguis cap dubte que un dia estaré de nou al teu costat...germà!!!
Res del que sóc es pot explicar sense tu, perquè ets dins, germà...

Un petó, el que em va faltar de donar-te...


Josep

PD: Et dec molt Jordi, guarda'm un lloc al teu costat...vindré!!!