dilluns, 5 de març de 2012

Dins del meu cor

En algun moment i, des de la tranquil·litat utilitzaré aquest mitjà per transmetre tots els meus sentiments ara mateix.
Com moltes vegades ha estat un lloc a on he pogut expressar-me, abocar tots els meus sentiments, dolors, alegries, tristors...
Ara mateix sento un dolor indescriptible i, només persones com tu, germanet, podies entendre.
Voldria dir-te tantes coses que necessitaria un altre vida com la que hem viscut per dir-les.
Ara mateix em quedo amb tot el que m'has donat i que mai oblidaré.
Se que cada dia al aixecar-te era una lluita intensa contra la dama negra, però no ha guanyat, estaràs dins del record de tots, viu, intens, alegre i ple d'amor com el que tu transmeties.

No afegiré res més, de moment, crec que aquesta "presència orgànica" diu molt de qui ets.

Un petó amb amor.


T'estimo...


Josep

15 comentaris:

  1. Després de llegir el teu post..., no hi ha paraules que consolin.
    Et deixo una forta abraçada,

    ResponElimina
  2. Déu Meu, Josep!!!

    Sisplau, torno a ser aqui!!!

    Per lo que et fagi falta!!

    Em sento...res!! Ara mateix no puc sentir!! i no sé que puc fer per a tu.
    Enviar-te una abrçada!!

    ResponElimina
  3. Pep... Diu que ningú marxa mai del tot, mentre queda algú que s'enrecordi. I que algú et recordi amb tant d'amor t'ha de donar l'eternitat!
    Un petó ben gran i una abraçada fins al cel!

    ResponElimina
  4. com diu Eduardo Galeano l’escriptor, l’oblit és l’única mort que mata de debò. Josep, mentre no l'oblidis estarà sempre al teu costat.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Marta. Una gran cita per un moment tan dur.

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  6. Hola Josep,
    Ho sento en l'ànima.

    Avui escoltant la Marina Rossell, una cançó m'ha recordat el teu germà.

    EL CARTER

    El carter jove és mort,
    sols tenia disset anys.

    L'amor no pot viatjar, perquè
    ha ben perdut el seu missatger.

    És ell qui em duia-només ell-
    el teu escalf; me'l duia a flor de pell,
    Ningú ja no m'omplirà el cor
    amb versos tendres -teus-del teu amor.

    Lliure de tot, se n'ha anat content,
    com un ocell cap al cel immens.
    I ja ben lluny, ben lluny d'aquest cel,
    un rossinyol ha cantat per ell.

    T'estimo tant com t'he estimat,
    però no t'ho podré dir d'ara endavant.
    S'ha endut amb ell el que t'he escrit:
    versos d'amor collits al meu jardí.

    Jo sóc una de les persones que ha tingut la gran sort de conéixer al missatger de l'AMOR.
    Tothom qui el va conéixer se'l va estimar.

    Montse

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies Montse per aquestes paraules.
    Avui Sant Jordi...
    Avui el seu Sant...
    El felicito allà on sigui...
    El recordo com si fos ahir...

    Una llàgrima d'amor fraternal cau cada dia...
    Una llàgrima d'amor...

    Gràcies

    Petons

    ResponElimina
  8. No hi ha paraules que puguin apaivagar un dolor tant gran, sols la fe, la força que puguis arribar a obtindre per tirar endavant i sobre tot el temps, el temps que d'una manera molt subtil va calmant un dolor tant gran que pot arribar a ser insoportable.
    Avui seria el sant del teu germà, potser l'hauries trucat felicitant-lo o l'hauries vist. Són aqueslles petites coses que fem sovint sense donar-li importància, i ara tu, en aquests moments tot el que donaries per poder-lo felicitar, abraçar-lo, fer-vos una rialla de complicitat.
    Josep:
    Fes-li una rialla, felicita'l, diga-li que allà on sigui que et miri i t'acompanyi amb aquesta lluita tant brutal que ara en aquests moments estas passant. Demana que et trameti glops d'energia per superar aquest sotrec que tota la vostra família ha de superar.
    Jo vaig tenir la sort de conèixer el teu germà, la teva cuyada i el seu fill.

    El teu germà era una persona especial i des de el fons del meu cor i concienta que avui era el seu sant passo a desitjar-li molta pau i que es guii pel camí de la llum.

    Una forta abraçada i serenitat per passar aquesta experiència del tot desconsoladora.

    Et demano perdó per si alguna de les meves paraules que m'han sortit del cor t'han ofes o ferit, sols sap Déu que no era la meva intenció.

    Un peró

    Àngels

    ResponElimina
  9. Gràcies Àngels per aquestes paraules.
    Mai poden ferir les paraules dites des de dins del cor...
    Torno a repetir...gràcies per entendre.

    Ell va voler volar per sentir-se lliure sense adonar-se de que aquí ens quedàvem esclavitzats a un record.

    Però el dolor l'intento canalitzar cap a l'amor. L'amor incondicional cap a ell.

    Una forta abraçada i com ell diria

    Namasté

    Josep

    ResponElimina
  10. Josep tens raó, les cadenes que esteu arrossegant, són tan pesades, tan feixuges que no us deixen descansar. El seu record invaeix el dia a dia, fa que no es pugui pensar en una altra cosa. Però no pateixis, tota ferida per profunda que sigui un dia arriba a cicatritzar. La senyal sempre quedarà perquè mai pot ser borrada un sóc tant profunt a la pell, el que sí que mica en mica s'anirà difuminant. El dol s'ha de passar però millor que el compensis amb amor, per molt mal que et faci accepta la seva desició.
    Una forta abraçada

    Àngels

    ResponElimina
  11. Hola Josep, tot just m'acabo d'assabentar d'aquesta notícia per la xarxa i m'he quedat en estat de xoc. El vaig conèixer personalment i l'apreciava molt però li vaig perdre el contacte fa gairebé dos anys. Tots el vam estimar, era especial, trasmetia molta pau i era pura bondat. No entenc què li va passar. M'agradaria saber-ho. Rep una forta abraçada!
    Violant

    ResponElimina
  12. Gràcies.
    Se que el vas conèixer. En un dels primers blocs que ell tenia. M'havia parlat algun cop de tu.
    No hi ha explicació al que no s'entén. No hi ha explicació a lo desconegut. No es pot entendre el que no vius, el que no experimentes per tu mateix, el que no veus.
    Si...era especial i, va fer especial inclús això.
    Només buscava la llibertat anhelada. Volia volar lliure. Aquí era esclau d'alló que no coneixem i, probablement no coneixerem.

    Una abraçada

    Josep

    ResponElimina
  13. Estic convençuda que des d'on és ara ens està observant amb un somriure de felicitat per haver trobat allò que buscava.
    El trobarem a faltar però tard o d'hora el tornarem a retrobar.

    Un petó!
    Violant

    ResponElimina