dimarts, 29 d’abril del 2008

La isla de los sentimientos


El meu amic que és molt savi, m'ha deixat un altre joia de llegenda que expliquen els mariners.


Erase una vez una isla donde habitaban todos los sentimientos: La alegría, la tristeza y muchos más, incluyendo el amor.
Un día, se les fue avisando a los moradores, que la isla se iba a hundir.
Todos los sentimientos se apresuraron a salir de la isla, se metieron en sus barcos y se preparaban a partir, pero el amor se quedó, porque se quería quedar un rato más con la isla que tanto amaba, antes de que se hundiese. Cuando por fin, estaba ya casi ahogado, el amor comenzó a pedir ayuda. En eso venía la riqueza y el amor dijo: Riqueza, llévame contigo!, -No puedo, hay mucho oro y plata en mi barco, no tengo espacio para ti dijo la riqueza.
El le pidió ayuda a la vanidad, que también venía pasando… Vanidad, por favor ayúdame!, -No te puedo ayudar, amor, tú estás todo mojado y vas a arruinar mi barco nuevo!
Entonces, el amor le pidió ayuda a la tristeza: Tristeza, me dejas ir contigo? Ay amor! Estoy tan triste que prefiero ir sola…
También pasó la alegría, pero ella estaba tan alegre que ni oyó al amor llamar.
Desesperado, el amor comenzó a llorar, ahí fue cuando una voz le llamó: Ven, amor, yo te llevo. Era un viejito, y el amor estaba tan feliz que se le olvidó preguntarle su nombre.
Al llegar a tierra firme, le preguntó a la sabiduría: Sabiduría, quién era el viejito que me trajo aquí?
La sabiduría respondió: Era el tiempo.
El tiempo? Pero por qué sólo el tiempo me quiso traer?
La sabiduría respondió: Porque sólo el tiempo es capaz de ayudar y entender al amor…


No us fa pensar? El temps és l'únic que ajuda, fa entendre i cura l'amor. Serà veritat? Potser cura o fa possar més malalt? No ho sé...

PEP

L’Illa


Vaig veure l’altre dia un amic meu que em va explicar una història que em va fer pensar. El meu amic és, diguem-ne, mariner. En la seva professió s’expliquen moltes històries i llegendes.
Un cop una petit vaixell va arribar a una illa a on hi havia un petit port. Aquest petit port era de pas, ja que estava al ben mig de l’oceà. Era normal que els vaixells que arribaven, s’estaven pocs dies i inclús hores. Agafaven el que calia i tornaven a marxar.

El vaixell va estar algun dia més del conte a l’illa, ja que tenia alguns desperfectes. Aquest vaixell es va fer amic del port de l’illa. Passat un parell de dies el vaixell preguntà a l’illa el perquè de la seva tristesa.

- Perquè estic sola – contestà-
- Com pots dir això? Amb els vaixells que passen per aquí cada dia! Per a ells ets molt important.
- Tens raó, tinc constància. Tots em diuen que important sóc per a ells. Tots em diuen que estic en un bon lloc de pas. Tothom parla de que les meves instal·lacions son del millor que han vist. Inclús que no sabrien que fer sense un port com el que tinc, tan ben cuidat i sempre a punt per a qualsevol imprevist. No puc queixar-me.
- Docs, perquè d’aquesta tristor?
- Dels dies que portes aquí, has vist algun vaixell que vulgues quedar-s’hi?
- No però es que tots son de pas. Però ets important.
- Si estan de pas. Perquè desprès no tornen per quedar-se? Que potser seràs tu el primer que es quedarà a fer-me companyia?
- Jo es que estic de pas...

L’illa sabia que no es quedaria. L’illa ja ho havia viscut tot allò. L’illa sabia que el vaixell no li diria que es quedaria amb ella. Ja sabia quin era el seu destí. LA SOLEDAT.

El meu amic m’ha dit que passen coses molt estranyes en aquesta illa. Diu que si passen més de dos dies que no passa ningú per allà, el cel s’ennegreix i una forta tempesta cau, curiosament, sobre de l’illa (diuen que es la desesperació de l’illa pel sentiment de soledat). Però en quan s’apropa algú, el cel s’obre i surt el sol (diuen que es perquè l’illa es posa contenta).

Només és una llegenda, però podeu preguntar a qualsevol mariner que conegueu. Ells us diran de la certesa d’aquesta llegenda.

PEP

dimarts, 22 d’abril del 2008

Sant Jordi

El dia de Sant Jordi es tradició, si ets home, regalar una rosa a la dona que estimes i si ets dona, regalar un llibre a la persona que estimes. Aquest any ho regalaré a varies dones que han estat molt importants per a mi aquest darrer any.
Aquesta rosa la dedico a molt d’amor a tres dones que m’han estat fent costat i que, sense elles probablement hagués estat molt dur de passar tot un any d’entrebancs i de problemes varis. La meva mare i les meves dues germanes. Elles han estat per a mi un recolzament importantíssim. Elles tenen un trocet del meu cor, un cor trencat, que encara tinc trencat, però que es va recomposant poquet a poquet gràcies a persones com elles. No ho podré oblidar.



PEP


Ironman

Esta es la historia de un padre, Australiano, que realizaba año a año el 'Ironman' de Australia. Su mayor ilusión era competir al lado de su hijo en dicha prueba, el cual, por desgracia, nació con parálisis cerebral. El Australiano nunca vio la situación de su hijo como un obstáculo y entrenó muy fuerte -junto con su hijo- por varios años hasta que llego la hora. El australiano de aproximadamente 60 años inscribió a su hijo y a él mismo en la 'Ironman' de Australia. Esta es una prueba para gente grande... realmente gente con mentalidad ganadora, ejemplar, y con convicciones realmente fuertes. Terminar un 'Ironman', es algo fuera de este mundo. La prueba esta compuesta de tres partes, comenzando casi siempre al amanecer:1.- Nadar en el mar o lago, un tramo de 4 kms (con el frío de la mañana).2.- Salir de nadar, tomar la bicicleta de ruta y recorrer un trayecto de 180 kms ininterrumpidos, con subidas y bajadas muy pesadas.3.- Terminando la ruta de bicicleta, termina la prueba con un maratón de 42.5 kms, lo cual es una prueba extremadamente agotadora físicamente, pero sobre todomentalmente. Los campeones del mundo lo hacen en 8 horas y 15 minutos aproximadamente. Uno de los tantos que compitieron -un Mexicano- terminó el pasado fin de semana su primer 'Ironman' de Australia con un tiempo de 12 horas y 8 minutos ininterrumpidos. El Australiano de esta historia, lo terminó en un increíble pero cierto tiempo de casi 17horas. Las autopistas, carreteras, etc.. son abiertas para el transito de los lugareños y continuar la vida como cualquier otro día, despues de la prueba. Pero en este caso, al ver la prueba y quien la estaba ejecutando, la dejaron cerrada hasta que la terminaran por completo, hasta el punto de que se hizo de noche. !Lo mas bonito y sorprendente de esta persona -y las que hacen este tipo de eventos- es que son personas más fuertes mental que físicamente. Logró terminarla prueba con su hijo, realmente es motivante y muy fuerte. Quería compartir este gran regalo, porque realmente es un vídeo que impacta, de mucho empuje y que no te puede dejar indiferente.Ocasionalmente lo transmiten en el canal de ESPN, pero vale la pena verlo, y lo quiero compartir con vosotros. Espero lo disfrutéis, porque es un ejemplo de vida, coraje, amor propio, orgullo, superación y amor al deporte. El vídeo se llama 'CAN' (puedo)....Tanto si has sido deportista como si no. vas a valorar muchísimo este video.



Hoy he llorado, se me ha puesto la piel de gallina y un nudo en la garganta. Me ha impresionado mucho. ¿Quien es el hombre de hierro? ¿El que ha llegado primero en la prueba? ¿O el padre que lleva a su hijo a conquistar la meta después de 17 horas?
¿De que nos quejamos? ¿Porque le damos tanta importancia a algunos problemas? Como se puede ver hay verdaderos problemas, problemas de verdad y que se superan. Este hombre demuestra una voluntad de hierro, una mentalidad fuerte (muy fuerte).
No tengo palabras para describir la azaña de este padre. Estoy impresionado.

PEP

dilluns, 21 d’abril del 2008

Elegy



Aquest cap de setmana he anat al cinema. La pel·lícula escollida ha estat ELEGY. La protagonista es Penélope Cruz. Normalment vaig al cinema perquè m’agrada i no faig gaires comentaris de les pel·lícules en qüestió, però aquesta ha estat quelcom més.

De fet no deixa de ser una pel·lícula romàntica amb argument més o menys gastat. Però la manera de plantejar-ho és molt interessant, i, com a mínim a mi, no m'ha deixat indiferent.

Es un professor d’universitat entrat amb edat (prop dels seixanta anys) que li agrada seduir a les universitàries de la seva classe, mostrant-se com un home interessant, seductor i amb experiència. Però un dia va conèixer a una universitària de la qual es va enamorar (Penélope Cruz). El pitjor de tot per ell, es que ella (més de trenta anys més jove que ell) també s’enamora. Ell pasa per tota la fase d’enamorament com si tingués divuit anys.

El que realment m’ha seduït d’aquesta pel·lícula és la manera de veure tots aquest sentiments. Realment emociona de la mateixa manera, com quan llegeixes un llibre. Ho notes.

Us la recomano de debò.

PEP

dijous, 17 d’abril del 2008

Para decir adiós...

No sempre es tan fàcil, realment es molt més difícil del que la cançó explica, ho sé. Però s'ha d'entendre que quan s'acaba no pots anar-hi contra corrent. Pot quedar alguna cosa...SI!!!, pots intentar-ho una i un altre vegada..SI!!!, Però val la pena el patiment que això soposa per ambdues persones?
Es un consell de qui es va donar conte a temps, i, que parla des de l'experiència.

Si us plau simplement tinga-ho amb consideració.



Ven siéntate a mi lado
Hablemos un momento
Tengo algo que decirte que tú debes saber
Es cierto que te amaba
No me arrepiento
Pero el amor se escapa y ya no ha de volver

No quiero que te afanes pensando que tal vez
Tu logres que me quede a tu lado
Prefiero no mentirte ya nada puedo hacer
Te juro que en verdad ya lo he pensado

Para decir adiós vida mía
Y que estaré por siempre agradecido
Me acordaré de ti algún día
Para decir adiós solo tengo que decirlo

Comprendo por mi parte tu triste decisión y aunque el corazón lo tengo herido
Si no puedo tenerte
Entonces pues adiós
No podremos fingir cuando el amor se ha ido
No quiero que te afanes pensando que tal vez
Yo implore que te quedes a mi lado
Guardemos el recuerdo de la primera vez
Del amor que ambos hemos dado.

Para decir adiós vida mía
Cuando el amor al fin se ha ido
Acuérdate de mi algún día
Para decir adiós, solo tienes que decirlo

Para decir adiós vida mía
Y que estaré por siempre agradecido
Me acordaré de ti algún día
Para decir adiós Solo tengo que decirlo.
PEP

dilluns, 14 d’abril del 2008

En silenci


En silenci...Un dia et vaig veure, i vaig notar quelcom que encara no he pogut oblidar, vaig sentir com es clavava la fletxa.
En silenci...Vaig parlar amb tu, vaig despullar els meus sentiments.En silenci...T’has convertit en la Dulcinea d’aquest humil Quixot, el cavaller que està sempre pendent, vigilant.En silenci...M’agafo a un fil de llum molt fort perquè no vull que s’escapi, tan fort que fins i tot fa mal.En silenci...T’he besat, t’he estimat...Cada dia, cada nit, cada moment.
I he cridat...Per trencar el silenci.I he cridat...Perquè m’escoltis.I he cridat...Perquè ho necessitava.I he cridat...Però només ho he sentit jo.
I, en silenci...seguiré estimant.I, en silenci...estaré amb tu.I, en silenci...no et deixaré sola.I, en silenci...et necessito.I, en silenci...em necessites.


Ara he après a estimar, a esperar, a cridar, a enyorar...sempre en silenci.

Anònim (o no)


PEP

dimarts, 1 d’abril del 2008

Samba pa ti



Una de les millors cançons de Carlos Santana, interpretada per la fantàstica veu de José Feliciano. Si teniu l'oportunitat esculteu-la. La veu de Feliciano amb els acords de Santana, una combinació única.
I aquí la lletra...Descriu com ningú uns sentiments, la soletat de qui ha estimat.

Soy la sombra de una pena...
soy el eco de un dolor...
triste soledad que me queda hoy

El recuerdo de que te amé
y una extraña desolación
Soy la sombra de una pena
soy el eco de un dolor
quiero olvidar...
quiero encontrar perdón..
ten piedad de mi corazón
yo te imploro, oh mi señor

Borraré las tinieblas
y esconderé mi llanto
el recuerdo que sufro
se volverá un canto...
volveré a la vida ...hey..!
volveré a cantar...ya verás
volveré a la vida ...
volveré a cantar...ya verás..

Són més de les once de la nit i no puc més que desitjar bona nit i que, com sempre, somiis amb l'àngel de la guarda. Mentre el recordis seguirà viu, mentre el recordis estarà amb tu, mentre el recordis hi haurà un fil d'esperança, de llum blanca.

PEP