dissabte, 22 d’agost del 2015

Contacte

No ho vaig entendre però era un senyal...si.

De sobte un cop. Estava d'esquena i vaig notar una petita punxada a la cama i un perdó. 
Després d'aquella dolça veu la punxada va passar a segon pla.

Vaig girar-me i només hi eres tu i els teus ulls clavats en els meus. Estàvem rodejats de gent, però vaig sentir el mal d'estómac que se sent quan alguna cosa especial està passant.

Dins meu va sortir l'adolescent que un cop vaig ser. La timidesa va florir, les paraules van amagar-se dins d'una capsa i es varen quedar tancades, el meu cos va tremolar sense saber que fer, petrificat.
El cor bategava sense parar.

- Me parece que vamos a estar unas horas juntos, espero que no te importe -va dir ella-
- no, no...claro, son tres horas de viaje -vaig dir jo

Merda!!! Vaig comportar-me com un estúpid.
Després d'aquella apoteòsica frase la ment es va quedar en blanc sense reacció. M'hagués anat bé algun curset de "como comportarse cuando sientes cosquillas en la barriga"...

Suposo que no se com reaccionar en moments com aquests.

Respira a fons Josep!!! Agafa aire i deixa'l anar poc a poc. Tens tres hores per articular alguna paraula, per ser graciós, llest, amable, interessant...no se com fer-ho!!!

Però ja a passat una hora i res de res. Miro al voltant a veure si trobo alguna situació que m'ajudi a trobar la paraula justa per trencar el gel.

- hace calor, verdad?
- si

Quin pasada, sóc un geni de la intel·ligència emocional, una bèstia del "savoir faire"...
M'odio!!! Quina pena.

Aleshores va venir-me al cap una frase que vaig llegir no se a on;

"Todo lo que está sucediendo en este momento es producto de las decisiones que tomamos en el pasado."

I em pregunto...què he fet en el meu pasat per no saber dominar aquestes situacions? En quin moment del meu pasat vaig prendre la desicio equivocada?

Recordo amb nostàlgia moltes altres situacions en les quals m'he comportat igual o pitjor. I això té el seu moment en el que un cop al cap hauria estat sublim. Segur!!!

Ja ha passat hora i mitja.

Només puc fer una cosa. La miro i...

- Puedo darte conversación? Me aburro
- jajajaja, claro.

Un altre cosa no, però graciós...una estona. Resulta que vaig trobar la frase idal per trencar el gel.

En aquell moment un altre frase bèstia va venir-me al cap;

"Un hilo rojo invisible conecta a aquellos que están destinados a encontrarse, sin importar tiempo, lugar o circunstancias. El hilo se puede estirar o contraer, pero nunca romper."

Potser he connectat un fil? Potser he trobat el destí...? Potser estic en el lloc i el moment idoni?

Probablement no ens veurem més, o si, aleshores sabré que la connexió d'aquell fil era la correcta.

Bufff...potser que deixi en pau la meva ment. Aquesta palla mental a estat de les més desmesurades que he tingut mai.



PEP

dimecres, 19 d’agost del 2015

Mà a la butxaca i l'altre...

Però avui he escollit jo, com feia abans, encara que fos anar-hi sol...he escollit la pel·lícula...
I així he anat, amb la mà a la butxaca i l'altre...

El títol? tan se val, de què anava? tampoc cal

En totes les pel·lícules trobo un aprenentatge i aquesta no ha estat diferent.
En un moment una noia li diu a la seva germana: "Echo de menos a papá..." i va ser el meu moment paer a la reflexió.

El pare va morir i ella el trobava a faltar...per què?

Trobo a faltar els bons moments que vàrem passar i ja no hi ets.
Trobo a faltar tot el que no vam fer i que teniem ganes de fer.
Trobo a faltar el riure per res.
Trobo a faltar tot el que vam fer i ara penso que va ser poc.
Trobo a faltar el caure i m'aixecaves.
Trobo a faltar quan queies i t'ajudava.

Aquests són els trens que passen un sol cop i no tornen a passar, o l'agafes o marxa.
I alguns cops torna a passar i és el moment de jugar-te-la. Això se'n diu, segona oportunitat.

Si que és veritat que trobo a faltar moltes coses, trens que ja no tornen a passar, com vosaltres que ja no tornareu més però que el vostre record encara m'omplen de joia el cor.
I com deies, ara des del cel: "tot sortirà bé, bé, bé, molt bé",
però ara...amb una mà a la butxaca i l'altre...

I trens que potser si que tornen a passar per donar una segona oportunitat, potser són trens d'un altre color, potser més grans o més petits. Esperaré a l'andana a que passin.
però ara...amb una mà a la butxaca i l'altre...




PEP

PD; Tothom té el dret d'equivocar-se i aprendre. Però tothom hauria de tenir el dret de la segona oportunitat, en qualsevol de les formes.
Però ara...amb una mà a la butxaca i l'altre...

diumenge, 9 d’agost del 2015

Una petita oració per tu

M'aixeco pel matí amb un sol pensament al cap...tu!
I vaig a dormir...pensant-te...
La resta del dia mirant la teva foto, el teu rostre dolç...

Miro al cel buscant-te entre la més bonica de les estrelles, i la trobo, hi ets allà dalt, de totes la que em dona més llum...

Has estat el meu camí, la llum que il·lumina la foscor.

He estat dins d'una habitació tancat, sense llum. Però he sortit, he sortit amb una idea al cap, amb la força que m'has donat, que em dones, amb ganes, amb amor, sense promeses...oferint-me.

Vull parlar, dir-te tot el que tinc dins, expressar, cridar, saltar, embogir, sortir, entrar, ballar...i beure't al veure't...amb tu, tot amb tu.








PEP