dilluns, 24 d’octubre de 2011

Em costa imaginar-te absent per sempre


Ja falta poquet...
Onze anys després, encara et tinc present...
Sempre tinc un pensament per tu.
Sempre et tinc present.
I no cal una data senyalada, simplement et tinc...

I una bona blocaire em va fer pensar amb un dels seus posts i, va treure’s un petit escrit de Martí i Pol, el qual et vull llegir sencer.

Si Papa, ara te l’estic llegint en veu alta.



Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.


Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.


Miquel Martí i Pol

7 comentaris:

  1. ..quantes emocions evocades amb les teves paraules... quants records... quantes vivencies... quant d'AMOR....
    t'estimo, us estimo.. sempre!!!!!!

    ResponSuprimeix
  2. ..quantes emocions evocades..quants records i vevències..quant d'AMOR...
    t'estimo! us estimo! SEMPRE!!!!!

    ResponSuprimeix
  3. Recórre el camí de les absències i de l'adéu, sempre es difícil,els bons records poden fer el camí més planer, sempre endavant!.

    Abraçada!

    ResponSuprimeix
  4. Tan de bo que jo sigui capaç de sentir aixi el trist dia que els meu pare o la meva mare em faltin.
    Nomes d'imaginar-m'ho i ja em fa mal el cor.
    Preciós el poema de Miquel Marti i Pol... em de saber continuar sense els éssers estimats però la seva ànima, la seva força sempre perdurarà amb nosaltres.

    ResponSuprimeix
  5. Anna:
    Germaneta...records, emocions, vivències.
    Passarà el temps i sempre entre nosaltres.

    Un petó

    Josep

    ResponSuprimeix
  6. Audrey,

    Moltes gràcies per les teves paraules...
    Després d'onze anys, encara es fa difícil l'adéu però, com dius, per fer-ho més planer està el record.

    Abraçada

    Josep

    ResponSuprimeix
  7. Sílvia,
    Segur que podem continuar. Mai moren els éssers estimats, mentre els recordem no moriran.

    Tal com dius en els teus "instants"; no importa el temps, importen els instants.

    Petó

    Josep

    ResponSuprimeix