No oblido...

Et necessitava, si, avui et necessitava.

No hi ets, ho se...però et necessitava. Fa massa temps que m’he acostumat a aquesta situació. Sobrevisc...No tinc una altre remei.

Era molt petit el primer cop que vaig tenir el sentiment de necessitat.

Saps què? Avui he descobert una cosa molt curiosa. No se com dir-ho...

M’ha sortit pel a la cara!!!! Jajaja, com tu.

M’he afaitat d’amagat, tinc 14 anys i...no t’ho he dit. Bé, no passa res, perquè ja ho saps. Se el que em diràs, "jo ja he passat pel que tu has passat", "jo també he tingut 14 anys", així que, millor que no digui res.

Bufff!!!! És l’hora, ja està aquí el tren, jo pensava que això no em passaria mai a mi, però sóc un home. 19 anys.

Destí: Zaragoza, Sant Gregori.

Un consell, si us plau?

No ha arribat. Perquè?

No l’he demanat...senzillament.

Però no deies res, mai deies res, però sempre estaves. Em recolzaves.

I...

Un dia....

Vas agafar el camí de la no-tornada. Vas anar a un lloc, del qual no tornaries més. Aquell en que les ànimes estan amb pau. Un lloc a on descases...per sempre

I...vas marxar i em vaig quedar amb un munt de preguntes que fer-te.

La primera és: Quan són 2+2, vull sentir-ho de la teva veu. No vull saber qui es va inventar el món, vull saber com afaitar-me, com tractar a les dones, com caminar pel mon.

Vull veure la teva saviesa, vull veure la teva experiència. Ho vull tot de tu, no només el primer cognom

Però suposo que ara és massa tard, oi?

Se que ha passat un temps Papa, ho se, però avui m’han dit...Explica-li, parla amb ell, i així ho faig.

Et diré dues coses més.

Em diuen que quan porto les ulleres m’assemblo molt a tu, jajaja. Això t’ho dic perquè riguis una mica. L’últim cop que et vaig veure estaves molt seriós i una mica prim.

La segona cosa...

Que sàpigues que les quatre llavors que vas plantar han crescut molt, s’han fet homes i dones. Que són grans persones. I que et tenen molt dins.

Vas fer una gran feina. Ja pots parlar bé de nosaltres allà dalt, així ens fas bona propaganda per quan pugem, d’acord?

Una abraçada i un petó

PD: Abans d’anar a dormir et diré unes quantes coses més, però en privat.

PEP, no millor Josep, és així com em vas cridar el primer cop

JOSEP