dissabte, 28 de juliol del 2012

Avui he somiat



Avui he somiat

No se si un mal son, no se si una premonició, no se...

De sobte el cel es posà negre i jo era l'única persona que es podia distingir sota d'aquell cel esfereïdor. Tot eren ombres que feien aquell paisatge molt més ombrívol, molta més por...Es distingien siluetes de persones però mai arribava a elles, ni elles a mi.

Va començar a ploure i no tenia intenció de parar, ho veia, veia que allò duraria per sempre més.

Paisatge fosc, ombrívol, amb pluja. Em va recordar The Road. Reconec que vaig plorar amb aquesta pel·lícula.

No veia el final, no veia la claror, no veia llum.


PEP