diumenge, 27 de juliol del 2008

Gràcies, gràcies, gràcies



Gràcies, gràcies, gràcies,

Per parlar amb mi, per compendre'm, per acariciar-me, per besar-me, i a més en català. Per aquesta abraçada plena de sensacions, de veritat, transparent i sense mentides. Aquest primer petò, l'últim, i els que han hagut en mig, humit i sensitiu, amb...i sense.

Gràcies per la mirada neta i clara, costa d'aguantar-te la mirada més d'un segon, sense tenir la temtació d'apropar-me i...

Per la nit sencera, per la romanticitat, per menjar i no menjar, per la companyia.

Gràcies per la màgia d'aquesta vetllada, per la teva veu dolça, musical, bendició per l'oïda, el teu to la teva serenitat.

Per convicar-me a ballar, en un joc de seducció i de sensualitat, difícil d'oblidar; No vull oblidar.

Gràcies per la fussió, barreja de sensacions positives, de sensibilitat, sensualitat, entrega, carinyo, de tu i jo. No existeix el temps i l'espai.

Per obrir-te, per fer-me obrir.

De moment ens quedem amb el moment viscut, ni passat, ni futur, com tu dius present. I potser aquest present ens depara sorpreses. Esperem a veure com venen els esdeveniments?


Ets positiva amb v vaixa, i maravellosa.


I desprès de molt buscar he decidit ficar la meva foto, crec que és la més encertada.


Josep

divendres, 25 de juliol del 2008

EL BUSCADOR



De nuevo se hizo de noche.
Salió la luna entre el cielo oscuro y vaga entre las estrellas.
Como muchos de los mortales que vagamos entre las cuatro paredes de casa y
víctimas de nuestro corazón solitario buscando llenarlo de algún modo.

¿Que sería el amor sin sentir o padecer?
¿Quién no tiró las llaves de su corazón herido al mar?
¿Quién no alberga la esperanza de que un corazón intrépido, de con esas llaves?
¿Que sentido tiene la vida sin amor?

Tal vez sea una tortura bajo un cielo gris. Es el no poder darle rienda suelta aquellos sentimientos banales y animales que todos en algún momento hemos sentido.
El no poder levantarte una mañana, con la sonrisa en la boca y ver su cara recostada en la almohada. El recordar el olor de su piel aunque el no esté a nuestro lado.La esperanza es lo último que se pierde.

Y en algún lugar, por muy escondido o lejano que este, todos tenemos ese buscador de llaves que llame algún día a la puerta de nuestro corazón y las abra.
La clave tal vez sea, que hay que aprender a amar y no tener miedo al sufrimiento de amar.
Busco tus llaves, y no desistiré en esta búsqueda.

Me despertaré una noche, miraré por la ventana y te susurraré luna, que mi corazón ya tiene dueño.


Anònim (un bitxet i cul inquiet)


Espero que hagis trobat les claus, bitxet. Com deia en elgun dels meus artícles anteriors: "Em sento tan sol rodejat de gent". Tu ho has entès perfectament, la soledat és no poder compartir el teu cor. Gràcies de nou per aquest regal.


PEP

dijous, 24 de juliol del 2008

SI MARXESSIS


Saps, estimat,
voldria que si marxessis...
el temps entre nosaltres
no poguessis oblidar.

Que recordis per uns instants
d'aquesta història els successos,
el caminar amb els seus riscos;
i el que jo et vaig saber estimar.

Que no oblidis per mi,
un moment, un suspir...
i sigui lent el seu gemec,
i aquest calmi el meu patir.

Que per les nits, recordis,
les entregues... les passions,
dels dies.. il.lussions
que vam viure tu i jo.

Saps estimat,
que voldria si marxessis....
que mai oblidis,
a qui un dia et va estimar tant.

Anònim (una bruixa bona)

Tots els meus sentits a flor de pell desprès de llegir aquesta poesia, llegeixo i la vista en gaudeix. Desprèn musicalitat, que és fa resò l'oïda. L'olor de sentiments profunds. El gust de les coses ben fetes y l'imaginació de tocar.

Gràcies amiga meva, és un regal. Però saps que m'has de regalar més d'un. Hauré de pensar en pagar-te drets d'autor.

Una forta abraçada:

PEP

diumenge, 20 de juliol del 2008

No, no, no, no vull morir


Senyor, aquest cop la prova ha esta massa dura per al meu cor, la bomba d’Hiroshima a esclatat i a trencat aquest cor en mil trossets. Però encara queda un trosset que es nega a morir, i que batega amb força.
Senyor; no he passat prou proves? Què més haig d’aguantar? Quina altre prova haig de superar? Us prometo que aquest trosset de cor que em queda aguantarà.
Però Senyor, he fet tot el que se m’ha demanat. He corregut llargues distàncies per un sol moment. He callat perquè m’ho heu demanat. He tancat els braços, quan els volia obrir i ser abraçat.
Senyor, què més proves necessiteu?
Exigeixo una oportunitat.
Senyor, creieu que no me la mereixo?
És injust!!! Senyor, no sou just amb mi. No ha passat prou temps? Faig tot el que em demaneu i més.
No, no, no, no vull morir.
Us ho prego Senyor, deixeu-me demostrar. Deixeu-me els llavis, deixeu-me el cos, deixeu-me les paraules, DEIXEU-ME UNA ESTONA.
Senyor, potser sóc jo qui viu en el món de Disney. Però no vull anar-me’n cada nit a dormir amb el meu somni. SI US PLAU FES EL MEU SOMNI REALITAT.

Demaneu-me el que vulgueu, Senyor, demaneu el que vulgueu. Però no la feu mal, deixeu-la tranquil·la.

Senyor, deixeu-me plorar. No ho he pogut fer, però ho necessito.

SENYOR, M’HO MEREIXO, vos ho sabeu. Mereixo una oportunitat, em mereixo una estona, em mereixo rebentar a plorar d’una vegada. Mereixo una alegria.


No, no, no, no vull morir

Josep

dimecres, 16 de juliol del 2008

No eres ningún desastre







No te he olvidado. Sigues dentro de mi, provocando en mi cerebro nueva conexiones, cada una de ellas evocando un recuerdo de lo que no pasó, pero hace volar mi imaginación, sueños agradables, estampas de situaciones en las que tu y yo volamos juntos cogidos de las alas del amor, de los sentimientos más profundos, más primitivos, que están dentro de mi ser, intentando romper esa coraza de acero que envuelve esta situación.

Acércate a mi; tan cerca que nuestras almas sean sólo una; tan cerca que podamos fusionar nuestros corazones; tan cerca que...nadie pueda arrancar ese único ser.

Tus labios están sellados por la situación, y se que si pudieras los acercarías a los míos para convertirlos en húmeda pasión. Tu cuerpo está encerrado en un círculo que no puede traspasar, y se que si estuviera fuera de ese círculo lo acercarías al mío y se fusionaría en un calido y apasionado abrazo.

Pero ten en cuenta que nadie puede controlar tu mente, nadie puede controlar tus instintos, ni tus sentimientos. Libéralos para poder liberar así tus labios, tu cuerpo, tu corazón, tu pasión, tus sentimientos, tus instintos...todo.

Supongo que las promesas están para romperlas y si es por amor, pongo a Dios por testigo que la romperé. El tiempo es implacable, el tiempo es duro, el tiempo va al revés en el amor:

Cuando no estás los segundos derivan en minutos; los minutos, en horas; las horas en días; los días en semanas; las semanas en meses y los meses en años.

Pero cuando estás, las horas son minutos; los minutos son segundos.

Me agarro a una cuerda de esperanza; la cojo muy fuerte y no quiero soltarla. Necesito que cojas el otro lado de la cuerda, y no te preocupes, que en el otro lado estaré yo tirando de ella. Pase lo que pase no la soltaré. Esta es la promesa que no romperé, porque esta se hace con amor.

No sueltes ni una lágrima más, déjame que esté a tu lado para ir recogiéndolas. No te sientas ni un sólo minuto sola, porque cuando yo no esté te enviaré mi alma.

Déjame formar parte de tu mundo y...del paralelo también.

PEP