diumenge, 26 de juny del 2022

Sara

No puc dir res més
Gràcies...
Per fer-me recordar qui sóc,
Per fer-me viure moments de papa oblidats
De sentiments llunyans que ara tornen a tenir sentit
D'emocions a flor de pell
De babes caigudes
De riures amb la boca oberta...
De milers de bolquers!!!
D'hores de son que mai més recuperaré però... m'és igual!!!
De dolors d'esquena que mai més desapareixerant, però que són benvinguts de nou...
De veure't plorar, de poder abraçar-te per consolar-te...

Tot això que vaig tenir i que ara torno a sentir

Miro els teus ulls sincers i aprenc, em dones una lliçó de vida dia a día, igual que fa uns anys m'ho van donar els teus germans i ara tu prens el relleu...

Gràcies Sara, gràcies Aaron, gràcies Joel...
Torno a viure la il·lusió gràcies a tu estel meu


I a tu, Anna, per fer-me jove


Pep


dimecres, 17 de febrer del 2021

Compta i ho trobaràs (Al final del passadís-un bloc ple de forats-)


He volgut morir, sento com si hagués de perdre la raó
He demanat que algú em salvés, sento que la vida no importa
Hem fa mal, sento que no tinc la vida, sento que no connecto...
No tinc lloc, no tinc llar
...com estàs? 
He estat a baix de tot, la vida és maca, però a qui l'importa la meva?

No!!! vull que visquis!! i et diré perquè...
Ets el meu primer respir del dia quan tinc el cap sota l'aigua
Lleuger com l'aire quan estàs cos a cos
Aguantant sabent que el camí és llarg veient llum als llocs més foscos
Sé on has estat, on ets, a on vas...
Sé que ets la raó per la que crec en la vida

i què és el dia sense una petita nit?
Tot pot ser dur, però intento donar-te una petita llum a la foscor
has de viure per donar-ho tot



Al final del passadís (un bloc ple de forats)
PS: i compta dia a dia fins...

dijous, 30 de juliol del 2020

El Passadís d'En Pep (bloc ple de forats)


Blanc el matí, com el llençol del pintor abans d'omplir-ho. 
Negre la nit sense haver dibuixat res.

I al final l'interior buit, sense l'aliment primer, aquell que nodreix l'ànima.

El cor batega, poc a poc, poc a poc...
el rellotge a càmera lenta...
tic...tac...tic...tac ⏰

I es lleva fort i valent!!!

Torna a treure el llençol!!!
Per dibuixar l'aliment primer, aquell que nodreix l'ànima.

Però arriba el capvespre...
i l'estómac es buit
i el cor batega, poc a poc, poc a poc...
el rellotge a càmera lenta...
tic...tac...tic...tac ⏰


🚶🚶--El passadís d'En Pep--🚶🚶


diumenge, 12 de juliol del 2020

Pensava dir blau


Pensava dir blau, però vaig preferir pintar-lo... 

Perquè les coses que es diuen, es perden 
El que es demostra perdura 
Ho puc dir, però les paraules marxen 
M'estimo més escriure-ho 

Mira els meus quadres de paisatges, en ells dibuixo tota la màgia...no s'ha de trencar 
Llegeix les paraules, perquè en elles rau la veritat de mi... 

En una paraula, un trosset, 
en altre paraula, un altre trosset 
En una frase, el moment 
En un escrit ho dic tot


PEP

divendres, 29 de maig del 2020

Deixa'm amb la imaginació...

Deixa'm portar-te allà on només la meva imaginació pot anar-hi, allà on sempre el cel és de fantasia i el mar transparent com el teu cor...Deixa'm i confia, deixa anar les mans, jo sempre estaré a punt per vetllar per tu, ara i sempre...com aquell amor incondicional, recordes? "El que només es dona..."

Pep