dimarts, 12 de juny de 2018

M'agrada



M'agrada quan et recargoles
M'agrada que et tapis amb mi
M'agrada veure't entre llençols
M'agrada el teu que...
M'agrada el teu somriure
M'agrada veure't pel matí
M'agrada apagar el llum mirant-te
M'agrada mirar-te i quan te n'adones
M'agrada si em mires i no me n'adono
M'agrada quan dorms
M'agrada veure't gaudir
M'agrades totes les nits...
M'agrades tots els dies...
M'agrada saber que sóc important per a tu
M'agrada confiar
M'agrada quan confies

I més m'agrades, molts més que no ho caben en un full...i que et diré


PEP

dimarts, 22 de maig de 2018

Aquella nit...



Aquell sopar va ser diferent.

Portaves aquella brusa que a mi tant m'agrada, una que no deixava veure res però si que entreveia quelcom que feia que jo tingués la imaginació activada...de fet és el que volies aconseguir.

Uns pantalons ajustats, baixos...que tu feies servir per caminar davant meu, sense cap tipus de mirament em miraves en un joc de seducció que tenies ben après.

Jo tenia ganes de fer-te sentir, vaig posar-me aquells pantalons que cada cop que me'ls poso t'apropes per posar-me les mans darrera, apretant-me!!!

I el Jersey ajustat que denota els pectorals durs, treballats a diari dins de la piscina. T'agrada apropar-te i amb els palmells de les mans, acaronar mentre et mossegues els llavis en un símptoma inequívoc de desig incontrolat.

El sopar va transcórrer entre copes de vi, riures i comentaris picants, en una provocació sense fre...

Ens ho vam fer venir bé, vaig aixecar-me per apropar-me a tu, et vas aixecar per apropar-te també, de sobte et vas girar donant-me l'esquena

Et vaig abraçar i vas alçar la mirada buscant-me la boca.

Vaig anar directe al coll, poc a poc vaig assaborir cada centímetre, vas tancar els ulls deixant-te anar.

Ens vam ajudar a treure la roba en in ritual totalment improvisat.

Et vaig ajupir a la cadira, ja no hi havia lloc a la seducció, aquesta fase ens la vam saltar. Em vas demanar que entrés i després que fes força en aquell ball que tenim tant après carinyo...

Ens vam tornar a abraçar, ara necessitàvem amor, l'amor que ens dona cada cop que ens besem, amb intensitat, ulls tancats, humits, sentits a flor de pell...ara els petons deixen pas a les carícies per tot el cos

I d'un cop em fas seure a la cadira i tu a sobre, bellugant-te, fent-me l'amor.



Pep

divendres, 18 de maig de 2018

Sentir



Notar cada petó com si t'arrenquessin la pell, cada abraçada que t'arriba als ossos, cada carícia que posa la pell de gallina.
Tancar els ulls i sentir l'escalf del  l'alè al coll. 
Gemecs de passió sense tocar. 
Ulls tancats i mans lligades, deixar-se anar sense mirar el temps, desig de ser posseïda...cridar ben fort, humitat que recorre tot el cos...
I entre tanta passió un t'estimo dolç de cor.

PEP

dilluns, 14 de maig de 2018

Hores sense tu



Es fan eternes les hores sense tu, amor
Sento el teu olor, la teva fragància quan tanco els ulls
Et veig en l’olor que desprèn la meva roba que encara sent l’última abraçada
Els meus sentits es desperten cada cop que t’imagina, que et penso

I aleshores ens retrobem i l’abraçada es fa realitat...
I els sentits s’acumulen tots per fer de cada petó un ball de sensacions...
Em mires sense dir res, et miro, ens apropem
Poc a poc els nostres llavis s’apropen i...
No, no li podem dir petó, és l’estat pur del desig

A través d’ell l’escalfor inunda els nostres cossos
Rellisquem les mans amunt i avall 
A vegades suau, a vegades primitiu
Els ulls brillen, l’escalfor puja, tanquem els ulls...no parlem
Deixem pas a les embranzides que crides...


Pep

diumenge, 6 de maig de 2018

Cada cop em costa més marxar...



Amagats sota l’atenta mirada de la lluna i de les estrelles...
És allà, en el silenci de la nit on juguem a estimar, on juguem a ser tu i jo
El nostre secret entre llençols on deixem anar mirades, carícies infinites
La foscor de la nit ens tapa de les mirades

I de dia en platges llunyanes, on el sol és el nostre confident
On podem parar i abraçar-nos, entrellaçar les mans, mirar-nos sense por
El temps para per nosaltres, les ones tapen el so dels nostres petons i la sorra esborra les petjades del nostre amor...

Dies de llibertat en ciutat emmurallada, on no s’escolten les paraules que ens diem, abraçats a l’escala fent-nos retrats d’amor, de sensibilitat pura, de independència d’emocions, deixant anar sentiments...

Cada cop em costa més marxar del teu costat...



PEP