dijous, 30 de juliol de 2020

El Passadís d'En Pep (bloc ple de forats)


Blanc el matí, com el llençol del pintor abans d'omplir-ho. 
Negre la nit sense haver dibuixat res.

I al final l'interior buit, sense l'aliment primer, aquell que nodreix l'ànima.

El cor batega, poc a poc, poc a poc...
el rellotge a càmera lenta...
tic...tac...tic...tac ⏰

I es lleva fort i valent!!!

Torna a treure el llençol!!!
Per dibuixar l'aliment primer, aquell que nodreix l'ànima.

Però arriba el capvespre...
i l'estómac es buit
i el cor batega, poc a poc, poc a poc...
el rellotge a càmera lenta...
tic...tac...tic...tac ⏰


🚶🚶--El passadís d'En Pep--🚶🚶


diumenge, 12 de juliol de 2020

Pensava dir blau


Pensava dir blau, però vaig preferir pintar-lo... 

Perquè les coses que es diuen, es perden 
El que es demostra perdura 
Ho puc dir, però les paraules marxen 
M'estimo més escriure-ho 

Mira els meus quadres de paisatges, en ells dibuixo tota la màgia...no s'ha de trencar 
Llegeix les paraules, perquè en elles rau la veritat de mi... 

En una paraula, un trosset, 
en altre paraula, un altre trosset 
En una frase, el moment 
En un escrit ho dic tot


PEP

divendres, 29 de maig de 2020

Deixa'm amb la imaginació...

Deixa'm portar-te allà on només la meva imaginació pot anar-hi, allà on sempre el cel és de fantasia i el mar transparent com el teu cor...Deixa'm i confia, deixa anar les mans, jo sempre estaré a punt per vetllar per tu, ara i sempre...com aquell amor incondicional, recordes? "El que només es dona..."

Pep

divendres, 21 de juny de 2019

tic tac




Tot està només a un tic tac de rellotge,
Segueix l'agulla ja no hi ha temps que perdre,
Continuo esperant amb els ulls cecs que,
no hi ha tinta en el món per a escriure el meu amor
Ni un lloc més segur que dins del teu ser
Ni una ombra que em tapi millor del sol
Vine que estic intentant escriure't una cançó, 
que mai sé molt bé que posar i que em falta sempre la última línea



PEP
Inspirat by Estopa, poesia urbana

divendres, 17 de maig de 2019

Només diguem que no em deixaràs anar


Era tot massa fosc per mí quan ens vam conèixer
La llum ens va arribar per ensenyar-nos el camí
I vam camina junts, amb pedres als peus
Amb veus que cridaven

Només diguem que no em deixaràs anar

Et faré cada matí l'esmorzar, un café i un petó
i li donaré gràcies a les estrelles per estar la nit amb tu
Vull ballar ara mateix amb tu, fer bogeries, cantar, cridar!!!

Només diguem que no em deixaràs anar

I sóc així perquè cada dia em fas millor
Carinyo, el teu amor per mí es mes valuós que l'or
Hem arribat molt lluny, hem traspassat barreres
Mira com hem crescut, vull estar amb tu
Fins que siguem grans i amb canes

Només diguem que no em deixaràs anar

Et diré que t'estimo fins que els meus pulmons no dinin per més
El meu cor bategarà sempre per tu

Només diguem que no em deixaràs anar


Pep