dilluns, 1 d’octubre de 2018

Say you won't let go...



Et vaig conèixer quan estava perdut...
em vas aixecar, tot i que no ho vas saber mai
Em vas fer sentir únic, em sonreies sense saber el bé que em feies...
Mai t'ho vaig voler dir...

Perquè tenia por de perdre't

I va ser alheshores quan em vaig adonar que t'estimava en silenci
Però mai ho vas saber, perquè mai t'ho vaig dir...

Perquè tenia por, por de perdre't

Quan em vas posar la ma al cor, quan vas donar aquell pas, quan les nostres miradas van veure més enllà, vaig adonar-me que et necesitaba al meu costat.

I vaig prometre cuidar-te, portar-te l'esmorzar cada dia al llit i acompanyant-lo amb un petó.
Li donaré les gràcies cada nit a la lluna i deixaré que t'adormis sobre la meva esquena

I ploro d'emoció, i vull abraçar-te ara mateix!!! i vull que ho sàpigues com em fas sentir.

Si us plau, només diguem que no em deixaràs marxar, només diguem que no deixaràs d'agafar-me fort la roba per apropar-me a tu, només diguem que no deixaràs de mirar la lluna amb mí cada nit tot i que no estem junts...

Només diguem que no em deixaràs marxar...i jo prometo caminar al teu costat, fent camí


PEP

divendres, 14 de setembre de 2018

Cada dia aixeca una fulla com un somriure



Aquella planta moria, poc a poc...
Calia cuidar-la una mica
I no només era aigua el que volia
Volia escoltar les paraules que un dia li deien
Aquelles paraules a cau d'orella, escrites amb el cor, sortides per la boca i que feien olor a fresc

Aquelles que deien...
Aquelles que no ha tornat a escoltar

Però la planta renuncia a morir-se
Cada dia aixeca una fulla com un somriure
Perquè sap que li tornaran a dir!!!

I al vespre, li torna a caure una fulla
Ja li queden poques, però...

Cada dia aixeca una de les fulles com un somriure
I torna a somriure pel matí!!
I amb unes gotes d'aigua té prou, encara que no hi hagin paraules

I al vespre li torna a caure una fulla
Mentre li quedi una sola fulla no perd l'esperança i...

Cada dia aixeca la fulla que li queda com un somriure!!!


PEP

diumenge, 2 de setembre de 2018

Ho legitimo



Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.


PEP

PD: i com d'altres vegades, la font d'inspiració d'En Miquel Martí i Pol

divendres, 10 d’agost de 2018

Viatge per mar



El viatge que fem en vaixell de paper que vàrem començar aquell dia en que els secrets es dilueixen entre el que vols fer i el que hauria de ser. Aquell dia de secret amagat en les ones d'anades i vingudes de petons i mans dolçes, mirades tendres que claven el cor i pugen les pulsacions...
Va arribar per fi en que el be i el mal, l'àngel i el dimoni s'abraçaren.

Res és impossible...res!!

Allò que les ones ens deien que teniem ganes de fer, allò que savíem i que desitjaven fer amb les corrents fortes, amb els perills del mar...
Però ens vàrem posar a la mar, encara que fos amb un vaixell de paper, però no ens calia un iot...
I només queden aquells peixos de mala mar, de boca grossa i dents esmolades...però com diu la cançó: Por la boca vive el pez, però aquest cop deixarà de ser.


PEP

PD: Ara és ara, demà és l'altre dia, demà passat arribarà i el futur guarda la sorpresa del bon viatge amb el vaixell de paper

dilluns, 16 de juliol de 2018

Perquè ets tu




Et podria donar mil motius, 
Però només et diré que ho faig sense cap,
Sense reserves ni condicions
Sense un secret, amb el cor obert
Sense una frase complicada, però amb sentit
Sense paraules buides, però plenes d’emocions...

T’estimo pel sol fet d’estimar-te...perquè ets tu

I no hi ha cadenes, ni trampes, lliure he escollit
Ni un afegit, ni un pedaç...sencer!!

I a l’aire crido el que sento, 
I el vent transporta el secret del meu crit mut
I al sol li prego que t’il·lumini cada dia
Per no deixar de veure el teu somriure

Amb el meu llapis de colors et dibuixo en silenci un cor que només tu pots veure, unes paraules d’amor que només tu pots entendre, un lloc i una cançó...


PEP