dimarts, 7 de desembre de 2010

Qui és la teva mare/ pare?





Avui m'han passat un escrit d'aquests que circulen per internet massivament, una molt bona amiga.
És un escrit que està dedicat a aquest col.lectiu, a vegades oblidat, i a vegades reconegut, en funció del que el compares. Són les mares.
Jo sóc de les persones que creuen que qualsevol reconeixement és poc i, no només perquè en tinc una, què és la més fantàstica, sino, perque en conec moltes, entre elles, la mare dels meus fills que, malgrat la situació de separació, és admirable com a mare. Moltes vegades quede curt allò de "madre coraje". però...

Existeix el "padre coraje".

Crec que hi ha un col.lectiu, del qual en formo part, que a vegades es quede sense reconeixement. Hem d'admetre que, en aquests temps que corren, moltes de les coses que diu l'escrit, també es poden traspassar, tranquilament, i sense por a equivocar-se, a la figura del pare.

Em sento totalment identificat, si algun dels meus dos fills em dediqués aquest escrit, perquè em considero mare/ pare alhora i, com a qualsevol mare, em cauria alguna llàgrima. I com jo molts.



- Mamá/ papá es esa señora que lleva en el bolso un pañuelo con mis mocos, un paquete de toallitas, un chupete y un pañal de emergencia.
- Mamá/ papá es ese cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo.
-Mamá/ papá es esa malabarista que pone lavadoras con el abrigo puesto mientras le abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con la barbilla y apartándome del cubo de basura con el pie.
-Mamá/ papá es esa maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso
-Mamá es esa forzuda capaz de coger en un solo brazo mis 15 kilos mientras con el otro entra el carro lleno de compra
-Mamá/ papá es esa campeona de atletismo capaz de llegar en décimas de segundo de 0 a 100 para evitar que me descuerne por las escaleras.
-Mamá/ papá es esa heroína que vence siempre a mis pesadillas con una caricia
-Mamá/ papá es esa señora con el pelo de dos colores, que dice que en cuanto tenga otro huequito, sólo otro, va a la peluquería.
-Mamá/ papá es esa cantante que se inventa las canciones más tontas que me hacen reír y bailar
-Mamá/ papá es esa chef que es capaz de hacerme una cena riquísima con dos tonterías que quedaban en el refri porque se le olvidó comprar, aunque se quede ella sin cena
-Mamá/ papá es ese médico que sabe con sólo mirarme si tengo fiebre, cuánta, y lo que tiene que hacer
-Mamá/ papá es esa economista capaz de ponerse la ropa de hace cientos de años para que yo vaya bien guapo
-Mamá/ papá es esa cantante que todas las noches canta la canción más dulce mientras me acuna un ratito
-Mamá/ papá es esa sonámbula que puede levantarse dormida a las 4 de la mañana, mirar si me he hecho pis, cambiarme el pañal, darme jarabe para la tos, un poco de agua, ponerme el chupete, todo a oscuras y sin despertarse
-Y eso no es todo… además trabaja fuera de casa. Y papá también.
¿La ves? Es aquélla, la más guapa, la que sonríe

Ho veus? Es aquell, el més guapo, el que sonriu


I us dic de debó, que jo i d'altres que conec també ho han fet.

PEP

10 comentaris:

  1. Ya sabs que m'agrada com escius gaire be sempre, pero en aqueste ocasió el teu CRIT d'igualtat de reconixemets es justicia. Si hi han pares que fan de mare y mares que no en fan, y al contrari, pero ja es l'hora que es reconeixi publicament els pares que si saben ser PARES. Et poso el primer a aquesta llista imaginaria...o pots ser l'haurian de fer debeo??..
    Petons dolços

    Ana

    ResponElimina
  2. Gràcies Ana per les teves paraules...no hem d'oblidar mai el que les mares fan, però en els darrers temps, els pares tenen molt a dir.
    Un petó

    Josep

    ResponElimina
  3. saps que durant molt de temps jo he fet de pare i mare del meu fill i et dono tota la raó, perque els pares com tú també teniu molt de merit ...

    ResponElimina
  4. Ho se Eva...
    Sempre has estat una dona molt valenta, i no només com a mare, sino en molts altres aspectes, ho saps, encara que no gaire gent t'ho ha sabut reconèixer...
    Molts petons

    Josep

    ResponElimina
  5. Gracies Josepet!!! Les teves paraules sempre m'animen en díes baixos ... Ets un sol!!! Petonets!!!

    ResponElimina
  6. Tens que estar segur, del que fas del que dones, no tinguis la necesitat de expressar, en el moment que ho fas es per que necesites al reconeixement.
    Has pensat per que, necessites publicar aixó?
    Asumeix una cosa!!! al teu Amor per aqeustes dues persones...que tens a dir...la seva mare, al seu pare altres mares altres pares...jo t' he vist!!! jo sé com actues amb ells!! i saps que es?? al que dones
    AMOR INCONDICIONAL!!!
    No en tinguis cap dubte... pero recorda una cosa, amb tot al carinyo que et tinc...l' apranenantatge es tot, la felicitat i el dolor,tot forma part de la seva realitat de la propera realitat com a personas adultes!!!
    Una abraçada..de las nostres!!!
    Avui he anat a una conferéncia molt interessant! que si vols algún dia t' explicaré!!!

    ResponElimina
  7. Anònim (o no):
    El quee volia, amb aquest escrit, era possar sobre la taula a un col.lectiu, del cual en formo part...SON ELS PARES, en general, hi han molts que fan de pare/ mare, i no estan gaire reconeguts. Encara hi han més mares/ pares.
    No volia cap reconeixement personal per aquest escrit, però si un de general pel col.lectiu. Estic content per que hi ha gent a qui l'importo i que m'aprècia molt. Es fantàstic saber-ho...I aquesta demostració d'apreci la trasllado als pares que fan de mare també.

    La xerrada de la conferència? Bé, sempre podem trobar un moment.

    Josep

    ResponElimina
  8. Me ha encantado y me ha hecho reir por supuesto me he sentido identificada en muchas de las situaciones y estoy de acuerdo contigo Josep,los papas sois tan grandres como las mamas.un beso

    ResponElimina