diumenge, 31 de març del 2013

Emocions...


Quan em vas deixar anar aquell títol, no creia que se'm revelarien tantes coses, "muchas vidas, muchos maestros".
Vaig anar a veure't i em vas dir que tindria un any creatiu.
D'això no fa pas massa, però no tenia ni idea de tot el que em va venir al cap en poc temps. Estic amb la creativitat, imaginació fora de tot límit, sobretot tinc les emocions a flor de pell, només cal mirar-me per veure que cada centímetre del meu cos irradia emoció.
Escolto una cançó, llegeixo, veig una pel·lícula...tot em fa sentir, TOT.
Cadascuna de les situacions que se'm presenten li busco el sentit, el per què, què haig d'aprendre d'allò que em passa? Per què t'has creuat al meu camí? què em vols ensenyar?
Ara escoltant "sense tu", no m'he pogut estar. He rebut un sense fi de sentiments confosos; potser és una tonteria, però potser no.
He tingut la necessitat de preguntar-me sobre el que em passa a través d'un paper amb el fil conductor d'aquesta cançó.
I m'he adonat que tinc el poder d'escollir, però que haig de respectar les decisions dels demés.
La vida ens ha obligat a jugar, al joc d'escollir cada cop que hi ha una cruïlla, però que no podem escollir els camins que altres han d'agafar, tot recordant que d'això s'apren i, "aprendre és sempre un regal, inclús quan el dolor sigui el mestre".
Gràcies a aquesta lectura he tancat algun cercle, alguna porta, i respòs a algunes preguntes, però...s'han obert ferides oblidades, obert portes i formulat més preguntes.
I ara haig de tornar a sanar, tancar, respondre...i això és EVOLUCIÓ.

PEP

PD: Potser no tinc vides anteriors, potser aquesta és la meva primera vida.



dijous, 28 de març del 2013

Només un petó més


Has tornat...

Tanco els ulls per poder-me apropar, per olorar-te, per sentir-te, per escoltar-te...
I somrius, i jo també, torna a ser el mateix, però necessito tenir els ulls tancats.
No, no els vull obrir, no vull que marxis

Aprofito el dia, la nit, amb els ulls tancats sense voler veure el que hi ha quan els obri. 
Ens fusionem en una abraçada treta de les millors pel·lícules romàntiques, ajuntem els fronts i, poc a poc els nostres llavis es toquen, és càlid, segur, tranquil, el cor batega...la màgia ens transporta a aquell dia, aquella nit diferent, quan no varem pensar en cap conseqüència, tu i jo, només tu i jo.

Obro els ulls...

Encara estàs? no has marxat!!! Un crit surt del meu interior, un crit que trenca el cel, un crit cridant el teu nom.

Però el fil es prim, el fil de llum ens agafa, entre tu i jo. No vull que acabi, com diu la cançó...

Quan crec que ja no crec en mi
llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
La meva orella escoltant la teva veu baixet parlant


I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.

Només un petó més...


PEP

divendres, 1 de març del 2013

Un any...


No faré cap escrit,
no ballaré amb les paraules, no
no, avui no toca.
Avui fa un any...
Et recordo cada dia, però avui fa un any...
Tots et recordem
Dins del cor

Un petó allà on siguis

I com tu deies:

Namasté


Josep