divendres, 1 de març de 2013

Un any...


No faré cap escrit,
no ballaré amb les paraules, no
no, avui no toca.
Avui fa un any...
Et recordo cada dia, però avui fa un any...
Tots et recordem
Dins del cor

Un petó allà on siguis

I com tu deies:

Namasté


Josep

18 comentaris:

  1. Las palabras nunca alcanzan, cuando lo que hay que decir desborda el alma. Julio Cortazar

    ResponElimina
  2. Jo també el tinc molt present encara.
    Una abraçada!
    Namasté

    ResponElimina
  3. Namasté, és una paraula molt bonica, carregada d'un preciós significat. Honorar allò que estimem, allò que som i el que hem estat, honorar el més profund de nosaltres...
    Jo tinc una teoria (no em facis massa cas, de vegades tinc teories estúpides) un any és tot un cicle complert, és el temps necessari per a fer les paus. És el reinici del camí, és l'abandó del país de les llàgrimes, és la frontera com a horitzó, és un obrir la caixa de tresors i guardar tot allò que fins ara estava escampat, és l'obligació d'activar-se, és pensar que el temps és el nostre millor amic...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Judit, per les teves paraules i la teva teoria.

      Petons

      Josep

      Elimina
  4. No cal ballar amb les paraules, però sembla que si ho escrius és com si li diguessis, no? Bé, almenys a mi em passa...

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rachel

      Jo utilitzo la mateixa teràpia, escric, escric, escric...
      I si, crec que les paraules les escolta allà dalt, sembla que arribin millor...

      Abraçada

      Josep

      Elimina
  5. Un any. De vegades em sembla molt temps. I de vegades sembla que hagi passat molt menys temps. Però passi el temps que passi, ell sempre hi és al nostre cor.
    Una gran abraçada Josep.
    Námaste

    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un any és molt de temps, i poc també. Un dia és molt de temps, i poc també. Tota una vida és molt de temos, i poc també.
      Hi ha qui s'agafa el poder de decidir si és molt o poc i diu quan s'acaba. Ho respecto, però encara no ho comparteixo.
      Sempre, sempre estarà al nostre cor, com vosaltres.
      Una forta abraçada pels dos.
      Namasté

      Josep

      Elimina
  6. ..Un any..un petó allà on siguis! T'estimo! T'estimem més enllà de l'ànima! Sé que ens acompanyes i ens cuides, sé que vetlles pels que estem aqui i pels que estan a punt de venir..
    T'anyoro!

    ResponElimina
  7. Recordar amb amor més enllà del temps i de les paraules, com n'és de bonic!. Un any...jo el considero un període significatiu, genera canvis.

    Una abraçada, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Audrey per visitar el meu reconet i deixar allò que tu molt bé saps fer...escriure.
      Si, si que ha generat canvis. Aquest ha estat ple d'adonar-me de moltes coses i, sobretot, de mirar dins, d'interior...

      Una super abraçada "Audrey!

      Pep

      Elimina
  8. I ni tan sols quan no volem ballar amb les paraules.... ho fem, ens surten, ens valem d'elles per expressar aquelles espines clavades, que ens dolen malgrat el pas del temps.
    Paraules, pensaments.... l'anyorança, tot arriva al seu destí, n'estic convençuda.

    Una abraçada ganxeta molt gran.

    Moni


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies ganxeta Moni, el profesor slump agraeix les teves paraules.
      Les paraules que tant ens ajuden a expressar, oi?

      Abraçada

      Josep

      Elimina
  9. Em sembla que ja ho vaig escriure, però "l'oblit és l'única mort que mata de veritat", mentre no l'oblidis ell o ella estarà amb tu, però no obidis seguir caminant endavant, la vida tan sols té un camí; el d'anada. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta per la reflexió

      És "ell" i és un germà...no oblido, amb el que és present.

      Gràcies per donar-te un tomb pel meu món paral·lel

      Abraçada

      Josep

      Elimina